Els processos d’acollida del sistema de pro­tecció a la infància esdevenen el punt inicial de l’acompanyament de la infància i joven­tut que migra sola i del desenvolupament posterior dels seus itineraris socioeduca­tius. Mitjançant entrevistes semiestructura­des, s’ha recollit la visió de 15 educadors i educadores de diferents centres, recursos i organitzacions del sistema de protecció de Catalunya desplegats, principalment, amb l’Estratègia catalana per a l’acollida i la inclusió. Els resultats dibuixen un sistema d’acollida protocol·litzat que es mou en una “doble bipolaritat normativa” com a “menors susceptibles de protecció” i, a la vegada, com a subjectes de control migratori. L’anàlisi de l’experiència viscuda per aquesta infància des de la visió de les i els professionals que els acompanyen posa de relleu situacions de mobilitat i immobilitat múltiples i permet entreveure els significats ocults i atribuïts de la seva materialització. Mentre transiten pel sistema d’acollida es troben amb nombroses “portes” que re­forcen l’efecte embut condicionant els seus itineraris i traduint-se, en masses ocasions, en situacions d’exclusió. Des de l’atenció socioeducativa es conclou que l’acollida ha de possibilitar la construcció de vincles per ressituar-la, dignificar-la i entendre les rela­cions de poder que la condicionen.