Abstract:The aim of this paper is to determine to what extent globalization pressures are changing interlocking directorate networks modeled on continental capitalism into Anglo-Saxon models. For this purpose we analyse the Spanish network of interlocks, comparing the present structure (2012) Palabras clave:Consejerías cruzadas, gobierno corporativo, estructura corporativa, España, control bancario.

Las consejerías cruzadas establecen relaciones entre empresas y determinan la organización económica de un país. En este artículo se analiza la red corporativa formada por las empresas del IBEX 35 en el año 2008 más dos cajas de ahorros y se comparan con la misma red de 2005. Observamos que las grandes empresas privatizadas en los años noventa siguen manteniendo posiciones de elevada centralidad. Por otra parte, en 2008 los bancos pierden centralidad, mientras que la de las cajas de ahorros aumenta.Peer ReviewedPostprint (published version

ResumObjecte: En la literatura sobre xarxes de conselleries creuades, interlocked directorate o interlocks, s'ha plantejat la presència de consellers creuats com un factor influent en el prestigi d'una empresa (Mizruchi, 1996). Aquesta teoria es basa en què, pel fet de tenir diversos interlocks amb empreses importants, els stakeholders de l'empresa n'haurien de tenir una percepció de prestigi més elevada. El que es pretén amb aquest estudi preliminar és presentar un estudi exploratori i plantejar línies futures de recerca sobre aquesta qüestió. Finalment, s'identifiquen banca, construcció i energia com els sectors que fan un ús més intensiu de les conselleries creuades.

ResumObjecte: En la literatura sobre xarxes de conselleries creuades, interlocked directorate o interlocks, s'ha plantejat la presència de consellers creuats com un factor influent en el prestigi d'una empresa (Mizruchi, 1996). Aquesta teoria es basa en què, pel fet de tenir diversos interlocks amb empreses importants, els stakeholders de l'empresa n'haurien de tenir una percepció de prestigi més elevada. El que es pretén amb aquest estudi preliminar és presentar un estudi exploratori i plantejar línies futures de recerca sobre aquesta qüestió. Finalment, s'identifiquen banca, construcció i energia com els sectors que fan un ús més intensiu de les conselleries creuades.