No abstract

Access to early child education services has been proven to be an efficient tool in fighting educational inequalities. However, while wealthier families are likely to use childcare services, disadvantaged children tend to be left out. Research has explained this effect, known as Mathew Effect, and has studied both the constraints in the availability and affordability of childcare services, and the cultural norms surrounding motherhood. This paper aims to highlight other factors that also explain the Mathew Effect from a public policy perspective, beyond the economic barriers that limit access to formal childcare services. Through 34 interviews with mothers who have children between one and three years of age who attend both state and private nurseries in the city of Barcelona, we examine the characteristics of regulated childcare services and the objective factors of those mothers’ everyday lives in order to understand the decision-making processes involved in choosing childcare for the under-threes. The results indicate that sliding-scale pricing has allowed mothers with low incomes to access state nursery schools, while the quality of the services offered has served to attract the middle and upper classes. However, early childhood care services have not been adapted to the needs of working-class mothers who, although not being in a situation of social vulnerability, cannot afford private nurseries because of their high costs.

L’accés als serveis d’educació infantil s’ha demostrat que és una eina eficient de lluita contra la desigualtat educativa. No obstant això, les famílies més avantatjades són més proclius a l’ús d’aquests serveis, mentre que els infants d’entorns més vulnerables se'n queden al marge. La recerca ha explicat aquest fenomen, conegut com l’efecte Mateu, i s’ha centrat principalment en l’estudi de les constriccions derivades de la disponibilitat de serveis, la capacitat econòmica de les famílies per fer-ne ús i les pautes culturals sobre la maternitat. Aquest article vol posar llum, des d’una perspectiva de política pública, a altres factors explicatius de l’efecte Mateu, més enllà de les barreres econòmiques que limiten l’accés a serveis formals d’atenció a la petita infància.A partir de les entrevistes a 34 mares d'infants menors de 3 anys, amb diferents formes de participació en el mercat laboral i diferents models de criança (escoles bressol municipals i escoles bressol privades), analitzem les característiques dels serveis regulats d’atenció a la petita infància i els factors objectius de les condicions familiars i laborals de les mares per entendre l’elecció d’un servei públic o privat de cura durant el període de 0-3 anys. Els resultats apunten que l’existència de la tarifació social ha permès a les mares amb menys recursos econòmics accedir a l’oferta de l’escola bressol pública, mentre que la qualitat dels serveis públics ha estat un factor d’atracció per a les classes mitjanes i altes. No obstant això, no hi ha hagut una adaptació dels serveis públics a les necessitats de les mares de classe treballadora que, tot i no trobar-se en una situació de vulnerabilitat, no poden optar per l’ofertade serveis privats d’atenció a la petita infància.