Aquest article proposa una visió general des de la mirada del sud-oest ibèric sobre la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial en territoris rurals i perifèrics, abordant exemples d'èxit en accions de salvaguarda en diferents contextos d'estudi del patrimoni immaterial. Encara que aborden diferents temàtiques dins del patrimoni immaterial – tècniques, música i rituals –, l'èxit d'aquests exemples es deu a diversos factors comuns. Entre ells, resulta fonamental la participació i apropiació per part de les comunitats del seu patrimoni en els programes de recuperació i difusió del patrimoni cultural. La primera part del text aborda les tècniques de construcció tradicional a través de diferents programes amb diferents graus d'apropiació per part de les comunitats locals. Les tècniques de construcció tradicionals adquireixen una gran rellevància en el moment actual d'adaptació al canvi climàtic i de necessitat d'edificació sostenible. En la segona part, s'interpreten diferents iniciatives associades a la música i ball tradicionals, analitzant com han passat d'activitat auxiliar del quotidià a un símbol d'identitat. Finalment, l'article considera la salvaguarda dels rituals festius, en circumstàncies tan diferents com els programes de desenvolupament local o el trasllat de comunitats. A partir de les lliçons apreses d'aquestes iniciatives, una mica dispars però fructíferes, s'esbossen propostes més àmplies amb l'objectiu d'identificar futures eines de salvaguarda i gestió patrimonial.
This paper proposes a Southwestern Iberian perspective on the safeguarding of immaterial cultural heritage in rural and peripheral territories, addressing successful examples of safeguarding actions in different contexts of immaterial heritage study. While approaching different themes within the scope of immaterial heritage – techniques, music and rituals – the success of these examples shares many components. Among them, participation and appropriation by communities are fundamental to cultural heritage recovery and dissemination programs. The first part of the text focuses on traditional construction techniques, showing several programs with different levels of appropriation by the local population. Traditional construction techniques are a heritage tool of a particular relevance in the current context of climate change adaptation and sustainable edification. The second part of the text interprets various activities related to traditional music and dance, to analyse how they have evolved from an auxiliar daily activity to an identity symbol. Finally, the article delves into the safeguarding of festive rituals inside more or less benign circumstances, as local development programs or communities' relocation. Following the lessons learned from these somewhat disparate but productive initiatives, the article sets out a wider range of proposals, aiming to identify future tools for safeguarding and heritage management.
Este artículo propone una visión general desde la mirada del suroeste ibérico sobre la salvaguarda del patrimonio cultural inmaterial en territorios rurales y periféricos, abordando ejemplos de éxito en acciones de salvaguardia en diferentes contextos de estudio del patrimonio inmaterial. Aunque abordan diferentes temáticas dentro del patrimonio inmaterial – técnicas, música y rituales –, el éxito de estos ejemplos se debe a varios factores comunes. Entre ellos, resulta fundamental la participación y apropiación por parte de las comunidades de su patrimonio en los programas de recuperación y difusión del patrimonio cultural. La primera parte del texto aborda las técnicas de construcción tradicional a través de distintos programas con diferentes grados de apropiación por parte de las comunidades locales. Las técnicas de construcción tradicionales adquieren una gran relevancia en el momento actual de adaptación al cambio climático y de necesidad de edificación sostenible. En la segunda parte, se interpretan diferentes iniciativas asociadas a la música y baile tradicionales, analizando como han pasado de actividad auxiliar del cotidiano a un símbolo de identidad. Finalmente, el artículo considera la salvaguardia de los rituales festivos, en circunstancias tan distintas como los programas de desarrollo local o el traslado de comunidades. A partir de las lecciones aprendidas de estas iniciativas, algo dispares pero fructíferas, se esbozan propuestas más amplias con el objetivo de identificar futuras herramientas de salvaguarda y gestión patrimonial.
