Conflits et concurrence de normes

Beaulande-Barraud, Véronique; Marmursztejn, Elsa

doi:10.4000/medievales.7875

Cited by 1 publication

(1 citation statement)

References 0 publications

Supporting

Mentioning

Contrasting

Unclassified

Order By: Relevance

“…Perquè, mentre que la criminalització dels actes piràtics, la lluita contra els pirates i el sorgiment del delicte de pirateria han tendit a relacionar-se amb el desenvolupament d'un poder estatal fort sovint reconegut en l'autoritat monàrquica (Prétou, 2021;Heebøll-Holm, 2020), el present article ho situa dins del mosaic més habitual d'instàncies de poder medievals, caracteritzades per la fragmentació de drets i la pluralitat d'instàncies normatives. Tal i com defensen alguns estudis, el sorgiment de la norma sovint va ser fruit de negociacions i adaptacions, i les tensions normatives, amb el temps, portaren a una definició, en aquest cas, d'un delicte (Beaulande-Barraud, Marmursztejn, 2016;Beaulande-Barraud, Philippe, 2014). I en aquest procés de creació normatiu, que no vas ser sempre ni lineal, ni progressiu, tampoc va ser sempre jeràrquic, en el sentit que no només la monarquia, sinó altres poders com els de les ciutats, hi pogueren intervenir i col•laborar.…”

Section: A Propòsit De La Pirateria a La Baixa Edat Mitjanaunclassified

Jutjar els actes de pirateria a la Corona d’Aragó baixmedieval. El cas de Ponç Descatllar (1440)

Puigserver

2023

medieval

View full text Add to dashboard Cite

Aquest article examina el funcionament de la justícia davant dels actes de pirateria a la Corona d’Aragó baixmedieval. Se centra en l’estudi d’un cas emblemàtic com el del patró mallorquí Ponç Descatllar. A través dels seus temptatius d’escapar de la justícia després de ser acusat d’actuar amb la seva galera contra els súbdits del rei, el seu cas es converteix en representatiu tant dels delictes que podien ser imputats a les persones acusades de cometre atacs il·legítims a les mars, com del recorregut jurisdiccional que podien arribar a tenir aquestes causes. L’article analitza quines corts medievals (reials, eclesiàstiques, marítimes i mercantils) podien arribar a jutjar les persones categoritzades de manera informal com a pirates, així com intervenir en diversos aspectes derivats dels seus actes, com la reparació dels mals o el retorn de béns a les víctimes. Demostra com, davant la inexistència d’un delicte específic de pirateria en època medieval, la delinqüència marítima s’encaixava en altres tipus de crims, com la traïció o la lesa majestat. Igualment, per mitjà dels contactes de l’acusat i dels esforços dels consellers barcelonesos per inculpar-lo, es posen de manifest els variats i contraposats interessos de determinats poders jurisdiccionals, actuant tant a favor com en contra de Ponç, sota la influència dels quals actuava la justícia. El cas esdevé, a la vegada, un reflex de les de cada vegada més evidents diferències entre els dirigents municipals barcelonesos y el monarca, y una manifestació de la intervenció del govern urbà en el procés de criminalització de la pirateria.

show abstract

Section: A Propòsit De La Pirateria a La Baixa Edat Mitjanaunclassified

Jutjar els actes de pirateria a la Corona d’Aragó baixmedieval. El cas de Ponç Descatllar (1440)

Puigserver

2023

medieval

View full text Add to dashboard Cite

show abstract

Conflits et concurrence de normes

Cited by 1 publication

References 0 publications

Jutjar els actes de pirateria a la Corona d’Aragó baixmedieval. El cas de Ponç Descatllar (1440)

Jutjar els actes de pirateria a la Corona d’Aragó baixmedieval. El cas de Ponç Descatllar (1440)

Contact Info

Product

Resources

About