Guidelines for the design of an environmental flow regime program at the regional scale: Application of the ELOHA framework in the Ebro River basin

Abstract

Uff, què difícil se'm fa aquesta part...després d'11 anys d'haver iniciat aquesta aventura, ara és difícil plasmar-los en una fulla de paper. Han passat tantes coses en aquests 11 anys. És tant temps en la vida d'una persona...i ella, la tesis, fa tant temps que està amb mi que no m'imagino una vida sense ella. M'he acostumat a ella, al neguit de saber que hauria d'estar fent-la, a no tenir temps lliure mental, a no tenir caps de setmana sense remordiments, a tenir alguna cosa inacabada en ment, en definitiva, a no poder descansar totalment, fins i tot en els temps de relax.Vull agrair profundament la generositat d'en LeRoy Poff per acollir-me al seu departament de Biologia de la Colorado State University (CSU). L'estada a la CSU va suposar l'inici real de la meva tesis. Allí vaig trobar l'interès en les meves idees i opinions que no havia trobat a la UdL. La meva estada a la CSU va suposar creure realment en mi com a enginyera i científica. Allí vaig trobar l'atenció que no havia trobat a la meva Universitat i va ser un començament des de zero. Junt amb en LeRoy, vull agrair a en José D. Salas, de la Colorado State University, pel seu suport en el tema de la estadística hidrològica. Ells dos van suposar els pilars a partir del quals he construït tota la tesis. Gràcies a ells vaig poder aclarir les meves idees i començar a treballar amb un objectiu clar. Com diu l'escultura de la CSU: If I have seen further it is by standing on the shoulders of giants, Isaac Newton.També vull agrair l'interès mostrat d'en Diego García de Jalón en el meu projecte. Ell m'ha donat la confiança necessària per concloure el treball. Gràcies a ell, la recta final ha estat molt més lleugera.Aquesta tesis la vull dedicar als incondicionals, a aquells que no han deixat de creure en mi després de tant temps, a aquells que han admirat el meu coratge per tirar-la endavant, i que sense ells i elles avui no estaria escrivint aquestes ratlles. A aquells que m'han acompanyat en el camí i s'han quedat, i també a aquells que no. Vull agrair-vos públicament les rialles que em vau provocar, l'esperança que em vau infondre, la força que em vau donar per no desistir. Gràcies a vosaltres vaig trobar les ganes i la motivació per continuar, vaig trobar la confiança en mi per arribar fins al final. Des dels inicis d'aquest viatge recordo la complicitat i moments compartits amb el Kiko, l'Abel i la Roser, tots quatre aspirants a doctors a la Universitat de Lleida (UdL). Érem molt joves llavors, rebossants d'il•lusió i molt motivats en els respectius projectes.