Las variables de movilidad que limitan el acceso al empleo en Montevideo

Abstract

Aquesta recerca analitza com l'elevada desigualtat i la limitada política pública a Llatinoamèrica han permès que la segregació residencial socioeconòmica (SRS) produeixi una bretxa abismal entre els barris. Els atributs actius són característiques pròpies de cada barri que perpetuen el resultat de la SRS aprofundint la condició econòmica dels seus residents. En els barris marginats, la mala mobilitat és un atribut actiu que contribueix a la pobresa dels seus habitants en limitar l'accés a una ocupació formal de qualitat. En aquest treball analitzem per a la ciutat de Montevideo la relació entre la mobilitat i l'ocupació com a estratègia per a superar la pobresa. Apliquem estadística descriptiva i un model lineal estimat amb mètodes bayesians. Els resultats mostren que el temps de trajecte, la densitat del transport col·lectiu i la despesa es relacionen amb majors nivells de pobresa. Les troballes concorden amb l'evidència empírica existent per a altres ciutats de la regió. El transport públic en aquest cas el de Montevideo no contribueix a reduir la desigualtat com a resultat de la SRS. This research analyzes how high inequality and limited public policy in Latin America have allowed socioeconomic residential segregation (SRS) to produce an abysmal gap between neighborhoods. Active attributes are neighborhood-specific characteristics that perpetuate the outcome of SRS by deepening the economic condition of its residents. In marginalized neighborhoods, poor mobility is an active attribute that contributes to poverty by limiting access to quality formal employment. This paper analyzes for the city of Montevideo the relationship between mobility and employment as a strategy to overcome poverty. We apply descriptive statistics and a linear model estimated with Bayesian methods. The results show that travel time, public transport density and expenditure are related to higher levels of poverty. The findings are consistent with existing empirical evidence for other cities in the region. Public transport, in this case in Montevideo, does not contribute to reducing inequality as a result of the SRS. La presente investigación analiza como la elevada desigualdad y la limitada política pública en Latinoamérica han permitido que la segregación residencial socioeconómica (SRS) produzca una brecha abismal entre los barrios. Los atributos activos son características propias de cada barrio que perpetúan el resultado de la SRS profundizando la condición económica de sus residentes. En los barrios marginados, la mala movilidad es un atributo activo que contribuye a la pobreza de sus habitantes al limitar el acceso a un empleo formal de calidad. En este trabajo analizamos para la ciudad de Montevideo la relación entre la movilidad y el empleo como estrategia para superar la pobreza. Aplicamos estadística descriptiva y un modelo lineal estimado con métodos bayesianos. Los resultados muestran que el tiempo de trayecto, la densidad del trasporte colectivo y el gasto se relacionan con mayores niveles de pobreza. Los hallazgos concuerdan con la evidencia empírica existente para otras ciudades de la región. El transporte público en este caso el de Montevideo no contribuye a reducir la desigualdad como resultado de la SRS.