Neocorporativisme a l'Estat espanyol postfranquista

Abstract

. INTRODUCCIO:EL DEBAT SOBRE EL NEOCORPORATIVISME Des de la meitat dels anys setanta, s'ha encetat un debat internacional cada cop més ampli sobre la possibilitat d'aplicar el terme corporativisme per a entendre determinades evolucions d'alguns pdsos capitalistes amb rhgim democrhtico-parlamentari. Malgrat que diferents autors han utilitzat el concepte (en general, amb adjectius tals com itnoun, ctliberaln, <<nego-ciatu o <tsocial)> contraposats a itvell~, <<autoritari)> o <testatal)>) amb diferents matisos, penso que la majoria d'ells han arribat a un mateix paradigma conceptual de refer2ncia.I Aquest paradigma es configura en posar de manifest la importhncia de dos processos que s'han donat en algunes societats capitalistes i que, malgrat que tenen una dinhmica relativament independent, s'han considerat en general fortament interrelacionats. Ei primer &aquests processos és que determinades organitzacions hagin adquirit prhcticament el monopoli de representació dels grups socials més importants (el cas més significatiu és el de determinats sindicats com a representants del conjunt dels treballadors); monopoli reconegut, o fins i tot fomentat, per 1'Estat a fi que accep-1. Algunes de les principds contribucions sobre el tema que es poden consultar són: Schmitter and Lehmbruch (ed

Radical Unionism and the Workers' Struggle in Spain

“…Consistent with the evolution of the sociopolitical structure, the labor confederations became dependent on state subsidies when they adopted a moderate position that led to the demobilization and reduction of their militant rank and file. Ideological disarmament was rapidly consolidated through social pacts in which workers pledged moderation and sacrifice in exchange for vague declarations about job creation (Roca Jusmet, 1985). For the sake of competition and the national interest, they accepted the deterioration of the conditions for contract negotiations, the restructuring of companies and sectors through retirement and layoffs, and wage stagnation as inevitable.…”