Climate Change has become no longer a conjecture but an objective reality. The increase of the global average temperature, the seas level rise or the increase in the frequency and magnitude of extreme weather events are some examples observed during the past century that have turned the global warming into a sharply contrasted evidence. In this context of climate change, mountain regions have been defined as especially vulnerable areas. The rapid retreat of glaciers and permafrost surfaces, the decrease of snow precipitations, the increase of natural risks such as landslides or the alteration in the amount and distribution of some species prove the high sensitivity of mountain ecosystems. Moreover, in many mountain economies, reliable snowpack plays a key role as an important resource for the winter tourism industry, one of the main income source and driving force of local development in such regions. For this reason, research on the effects of Climate Change on the snowpack depth and duration is particularly necessary in order to assess the potential socioeconomic impacts in mountain regions. If we focus on Andorra and the Pyrenees, there is a research gap due to a clearly lack of academic studies in this field. For this reason, it is not accurately known how Climate Change will affect the ski industry and which are the most suitable adaptation strategies for this specific region.
The main goal of this research is to analyze how climate change could affect the snow cover and the snowpack in the Pyrenean ski resorts and to assess the resulting vulnerability of the ski industry of this region. Moreover, the adaptive behavior of skiers to climate change has been included in the analysis in order to analyze the potential redistribution of visitors among the ski resorts due to heterogeneous climate change vulnerability. Based on the results, this study analyzes the suitability and sustainability of the adaptation techniques and strategies to offset the climate variability, first in a case study of Andorra in order to develop a preliminary model and finally extending the analysis to the whole Pyrenees in order to assess the potential concurrence among ski resorts with differentiated climate vulnerability and tourism attractiveness and the resulting redistribution of skiers based on their behavioral adaptation to climate effects.
Four different scenarios are considered. Two scenarios assume an increase of winter mean temperature of +2°C and +4°C respectively, taking into account only natural snow conditions and two more including the effect of snowmaking. Results show differing vulnerability levels, allowing the classification of ski resorts into three distinct groups: (1) highly vulnerable ski resorts with a strong reduction in visitors attendance for all climate change scenarios, characterized by unfavorable geographical and attractiveness conditions, making it difficult to ensure snow availability in the future; (2) low vulnerability ski resorts, with moderate reduction in season length during a high climate change scenario but no reduction (or even an increase) in a low one, characterized by ski resorts with a medium capacity and attractiveness to ensure enough snow conditions and capture skiers from other ski resorts; and (3) resilient ski resorts, with good conditions to ensure future snow-reliable seasons and outstanding attractiveness, allowing them to offer longer ski seasons than their competitors and potentially attracting skiers from other closed or marginal resorts. Ski resorts included in this last group increase their skier attendance in all climate change scenarios. Although similar studies in the literature foretell a significant reduction of the ski market in the near future, another probable effect outlined in this study is a redefinition of this market due to a redistribution of skiers, from vulnerable ski resorts to more resilient ones.
En els darrers anys, el canvi climàtic ha passat de ser una conjectura a una realitat objectiva. L'increment de la temperatura en superfície, l'increment del nivell del mar o l'increment de la freqüència i la magnitud d'alguns fenòmens meteorològics extrems són alguns exemples de canvis observats durant el segle passat que han fet el canvi climàtic una evidència contrastada. En aquest context, les regions de muntanya han estat identificades com a zones especialment vulnerables. El retrocès de les glaceres, els canvis en els patrons de precipitacions en forma de neu o les alteracions en la quantitat i la distribució d'algunes espècies animals i vegetals són algunes proves de l'alta sensitivitat dels ecosistemes de muntanya. A més a més, en moltes economies de muntanya, la disponibilitat de neu juga un paper clau com a recurs fonamental del turisme d'hivern, una de les principals activitats econòmiques i important motor de desenvolupament local en aquestes regions. Per aquest motiu, entendre els efectes del canvi climàtic sobre la cobertura de neu, i especialment en les zones d'esquí, és especialment necessària per tal d'avaluar alguns dels possibles impactes socioeconòmics en les regions de muntanya. Si ens centrem en el cas d'Andorra i el Pirineu en general, existeix una manca d'estudis acadèmics que analitzin amb detall com el canvi climàtic pot afectar el turisme d'hivern i quines serien les estratègies d'adaptació més adequades. El principal objectiu d'aquesta tesi és analitzar com el canvi climàtic projectat pot afectar la cobertura de neu a les estacions d'esquí alpí del Pirineu i avaluar la vulnerabilitat del sector de l'esquí en aquesta regió. Degut a que la vulnerabilitat de les estacions no és homogenia a tota la regió Pirenaica, la tesi també analitza la capacitat adaptativa dels esquiadors per tal d'avaluar la potencial redistribució entre estacions menys vulnerables i més resilients. A partir d'aquests resultats, s'analitza la ideneïtat i sostenibilitat de les opcions d'adaptació en funció del grau de vulnerabilitat. Primer de tot, s'ha realitzat un primer cas d'estudi centrat en Andorra, per tal de desenvolupar la metodologia i un model preliminar. Finalment s'ha estés l'estudi a la resta del Pirineu afegint-ne l'efecte de l'adaptació dels esquiadors i la possible redistribució resultant entre les estacions amb una atractivitat turística i vulnerabilitat climàtica diferenciada. S'han considerat 4 escenaris diferents. Dos assumint un increment de la temperatura mitjana de +2°C i +4°C respectivament i tenint en compte només condicions de neu natural i dos més incorporant-ne l'efecte de la producció de neu de cultiu pels mateixos increments de temperatura. Els resultats mostren diferents graus de vulnerabilitat de les estacions, permetent-ne la seva classificació en tres grups: (1) estacions altament vulnerables amb fortes reduccions de la cobertura de neu i de la freqüentació per a tots els escenaris, caracteritzades per unes condicions geogràfiques i d'atractivitat turístiques menys favorables; (2) estacions de baixa vulnerabilitat, amb una reducció moderada de la temporada d'esquí en un escenari de major increment de temperatura pero amb poca o nula afectació en un escenari moderat, caracteritzades per una atractivitat mitja i millors condicions per assegurar una major temporada que les estacions més vulnerables; i (3) estacions resilients amb condicions geogràfiques privilegiades i una alta atractivitat turística, amb capacitat d'oferir temporades més llargues i amb millors condicions de neu i per tant amb el potencial d'atraure esquiadors d'aquelles estacions més vulnerables. Tot i que estudis similars projecten una reducció significativa del turisme d'hivern en diverses regions del planeta degut al canvi climàtic, els resultats d'aquesta tesi s'inclinen cap a una futura redefinició del sector com a conseqüència de la redistribució d'esquiadors de les estacions més vulnerables cap a les més resilients.
