Per a prevenir i remeiar la salut humana, la salut pú-blica requereix informació de caràcter epidemiològic que descriga la dimensió (incidència i prevalença) del fenomen sota estudi i permeta induir les possibles associacions causals. És cada vegada més patent que la salut humana depèn de la salut global, és a dir, de la salut de tot el medi ambient en què l'home està inserit. En aquest sentit, els esforços per a controlar les causes que poden afectar negativament la salut de les persones han de comprendre l'anàlisi de les malalties humanes, però també de tots els altres animals (onehealth perspective), les malalties dels vegetals i de la nostra extensíssima microbiosfera, el conjunt de microbis que cobreixen el nostre planeta sense conèixer fronteres, i de l'existència i equilibri del qual depèn l'existència dels éssers que, sense molta objectivitat, anomenem superiors.■ UNA MEDICINA PLANETÀRIA La salut humana depèn de la que posseesca el nostre planeta. Per descomptat, l'èxit biològic d'Homo sapiens ha modifi cat profundament la Terra, de tal manera que es pot concebre que l'home ha determinat una nova època geològica, l'Antropocè, en què la naturalesa ha resultat estressada i modifi cada per l'acció de l'home. Aquesta activitat antropogènica determinarà el futur de l'evolució biològica del nostre planeta. El problema que ací ens ocupa, el de la resistència bacteriana als antibiòtics, és un bon exemple per a il·lustrar els efectes deleteris per a l'espècie humana de la modifi cació antropogènica del medi ambient.Probablement necessitarem l'establiment d'una vertadera «medicina planetària». La idea és que el planeta sencer ha de ser considerat com un «subjecte» que requereix atenció mèdica. La refi nada metodologia mè-dica destinada al malalt individual ha d'escalar-se a la dimensió del planeta, començant per defi nir els signes i símptomes de les malalties planetàries, estudiant-ne la patogènesi i patofi siologia, tractant d'avaluar les possibilitats de disseminació de la malaltia al conjunt del planeta, establint mètodes per a diagnosticar-la, des de tecnologies d'imatge a tecnologies avançades d'identifi cació molecular, i amb tot això intentar realitzar prediccions ecològiques i evolutives. Això se seguiria de l'aplicació d'intervencions específi ques, sense excloure'n la cirurgia; desenvolupament de tractaments, com els futurs fàrmacs eco-evo 1 (Baquero et al., 2011), mètodes de contenció i aïllament, o fi ns i tot aplicació de vigilància intensiva i mesures preventives. Com dèiem, el problema de la resistència als antibiòtics és un problema-model per a 1 El terme eco-evo, acrònim d'«Ecologia i Evolució», fa referència a l'aproximació biològica que considera la possibilitat d'estudiar i actuar integradament en l'ecologia (senyals ambientals) i l'evolució (modifi cació hereditària dels organismes com a resposta adaptativa a aquests senyals).A l'esquerra, Tania Blanco. La producció antropogènica d'antibiòtics ha provocat una malaltia dels ecosistemes microbians de dimensió planetària, la repercussió més imme...