Capitalidad autonómica y proceso de terciarización: el caso de Barcelona

Abstract

Desde mediados del siglo pasado se ha asistido en los países desarrollados a un profundo cambio económico, que ha supuesto pasar de la llamada economía industrial a la postindustrial. Este cambio ha dado lugar a una serie de modificaciones en la forma de producción, en la localización de las actividades económicas y en el tipo de ocupación, con un predominio cada vez mayor de las llamadas actividades terciarias. Y ha sido precisamente este último aspecto el que ha dado nombre a todo el proceso, que en todo caso tiene diversas escalas de análisis, desde la global hasta la local, y diversas facetas, como son las relativas al empleo, a su localización espacial, a los usos del suelo, etc. A escala local, y dentro de un marco general de terciarización que habría afectado a todo el territorio, parece evidente que algunos de los grandes cambios se han producido en las ciudades, especialmente las de mayor tamaño, que han perdido buena parte de sus factorías tradicionales, empujadas hacia la pe

La crisi de l’urbanisme de ciutats globals

“…Es pot concloure que el pla 22@ ha fracassat en els seus objectius urbanístics i, a més, ha generat importants conseqüències socials i comercials en l'àmbit local i veïnal. També ha fallat en els seus objectius econòmics, no solament per la no generació de clústers (Casellas i Pallarès-Barberà, 2009;Alberich et al, 2014), sinó pel fracàs del model urbanístic associat a atraure empreses de l'economia del coneixement. Tal com evidenciem en l'anàlisi parcel•laria i en la quantia d'empreses d'activitat «intensiva en coneixement», no resulta significativa la transformació i l'edificació d'oficines 22@ en comparació amb les antigues edificacions de l'estructura urbana industrial 22a a l'hora d'acollir aquesta activitat empresarial (taula 5).…”

“…Concretament, aquesta literatura crítica s'ha desenvolupat sobre diferents àmbits d'afectació social. D'una banda, es refereix a la gentrificació d'antics tallers i empreses industrials tradicionals a conseqüència de la no renovació de llicències (Marrero, 2008;Dot et al, 2012;Alberich et al, 2014) i a l'expulsió de tallers d'artistes a conseqüència de la pèrdua de valor del paisatge urbà produït per l'homogeneïtzació d'edificis d'oficines (Tironi, 2010;Martí-Costa i Pradel, 2011;Zarlenga et al, 2013). De l'altra, se centra en la destrucció del patrimoni industrial (Checa-Artasu, 2007;Tatjer, 2008), la seva protecció tardana i el fet d'haver-lo destinat a lofts de luxe (Dot i Pallarès-Barberà, 2015), amb la descontextualització que això comporta, ja que s'ha desdibuixat la traça urbana i la memòria industrial del Poblenou (Rosselló, 2018).…”