La ràpida evolució d’Internet i l’àmplia gamma de noves aplicacions (per exemple, multimèdia, videoconferència, jocs en línia, etc.) ha fomentat canvis revolucionaris en la manera com ens comuniquem. A més, algunes d’aquestes aplicacions demanden grans quantitats de recursos d’ample de banda amb diversos requeriments de qualitat de servei (QoS).
El desenvolupament de la multiplexació per divisió de longitud d’ona (WDM) en els anys noranta va fer molt rendible la disponibilitat d’ample de banda. Avui dia, les tecnologies de commutació òptica de circuits són predominants en el nucli de la xarxa, les quals permeten la configuració de canals (lightpaths) a través de la xarxa. No obstant això, la granularitat d’aquests canals ocupa tota la longitud d’ona, el que fa que siguin ineficients per a proveir canals de menor ample de banda (sub-longitud d’ona). Segons la comunitat científica, és necessari augmentar la transparència dels protocols, així com millorar l’aprovisionament d’ample de banda de forma dinàmica. Per tal de fer això realitat, és necessari desenvolupar noves arquitectures. La commutació òptica de ràfegues i de paquets (OBS/OPS), són dues de les tecnologies proposades.
Aquesta tesi contribueix amb tres arquitectures de xarxa destinades a millorar el transport de dades sub-longitud d’ona. En primer lloc, aprofundim en la naturalesa sense connexió en OBS. En aquest cas, la xarxa incrementa el seu dinamisme a causa de les transmissions a ràfega. A més, les col·lisions entre ràfegues degraden el rendiment de la xarxa fins i tot a càrregues molt baixes. Per fer front a aquestes col·lisions, es proposa un esquema de resolució de col·lisions pro actiu basat en un algorisme d’encaminament i assignació de longitud d’ona (RWA) que balanceja de forma automàtica i distribuïda la càrrega en la xarxa. En aquest protocol, el RWA i la transmissió de ràfegues es basen en l’explotació i exploració de regles de commutació que incorporen informació sobre contencions i encaminament. Per donar suport a aquesta arquitectura, s’utilitzen dos tipus de paquets de control per a l’encaminament de les ràfegues i l’actualització de les regles de commutació, respectivament. Per analitzar els beneficis del nou algorisme, s’utilitzen quatre topologies de xarxa diferents. Els resultats indiquen que el mètode proposat millora en diferents marges la resta d’algorismes RWA en funció de la topologia i sense penalitzar altres paràmetres com el retard extrem a extrem.
La segona contribució proposa una arquitectura híbrida sense i orientada a connexió sobre la base d’un protocol de control d’accés al medi (MAC) per a xarxes OBS (DAOBS). El MAC ofereix dos mètodes d’accés: arbitratge de cua (QA) per a la transmissió de ràfegues sense connexió, i pre-arbitratge (PA) per serveis TDM orientats a connexió. Aquesta arquitectura permet una àmplia gamma d’aplicacions sensibles al retard i al bloqueig. Els resultats avaluats a través de simulacions mostren que en l’accés QA, les ràfegues de més alta prioritat tenen garantides zero pèrdues i latències d’accés molt baixes. Pel que fa a l’accés PA, es reporta que la duplicació de la càrrega TDM augmenta en més d’un ordre la probabilitat de bloqueig, però sense afectar en la mateixa mesura les ràfegues sense connexió. En aquest capítol també es tracten dos dels problemes relacionats amb l’arquitectura DAOBS i el seu funcionament. En primer lloc, es proposa un model matemàtic per aproximar el retard d’accés inferior i superior com a conseqüència de l’accés QA. En segon lloc, es formula matemàticament la generació i optimització de les topologies virtuals que suporten el protocol per a l’escenari amb tràfic estàtic.
Finalment, l’última contribució explora els beneficis d’una arquitectura de xarxa òptica per temps compartit (TSON) basada en elements de càlcul de camins (PCE) centralitzats per tal d’evitar col·lisions en la xarxa. Aquesta arquitectura permet garantir l’aprovisionament orientat a connexió de canals sub-longitud d’ona. En aquest capítol proposem i simulem tres arquitectures GMPLS/PCE/TSON. A causa del enfocament centralitzat, el rendiment de la xarxa depèn en gran mesura de l’assignació i aprovisionament de les connexions. Amb aquesta finalitat, es proposen diferents algorismes d’assignació de ranures temporals i es comparen amb les corresponents formulacions de programació lineal (ILP) per al cas estàtic. Per al cas de tràfic dinàmic, proposem i avaluem mitjançant simulació diferents heurístiques. Els resultats mostren els beneficis de proporcionar flexibilitat en els dominis temporal i freqüencial a l’hora d’assignar les ranures temporals.
The rapid evolving Internet and the broad range of new data applications (e.g., multimedia, video-conference, online gaming, etc.)
is fostering revolutionary changes in the way we communicate. In addition, some of these applications demand for unprecedented
amounts of bandwidth resources with diverse quality of service (QoS).
The development of wavelength division multiplexing (WDM) in the 90's made very cost-effective the availability of bandwidth.
Nowadays, optical circuit switching technologies are predominant in the core enabling the set up of lightpaths across the network.
However, full-wavelength lightpath granularity is too coarse, which results to be inefficient for provisioning sub-wavelength
channels. As remarked by the research community, an open issue in optical networking is increasing the protocol transparency as
well as provisioning true dynamic bandwidth allocation at the network level. To this end, new architectures are required. Optical
burst/packet switching (OBS/OPS) are two such proposed technologies under investigation.
This thesis contributes with three network architectures which aim at improving the sub-wavelength data transport from different
perspectives. First, we gain insight into the connectionless nature of OBS. Here, the network dynamics are increased due to the
short-lived burst transmissions. Moreover, burst contentions degrade the performance even at very low loads. To cope with them,
we propose a proactive resolution scheme by means of a distributed auto load-balancing routing and wavelength assignment
(RWA) algorithm for wavelength-continuity constraint networks. In this protocol, the RWA and burst forwarding is based on the
exploitation and exploration of switching rule concentration values that incorporate contention and forwarding desirability
information. To support such architecture, forward and backward control packets are used in the burst forwarding and updating
rules, respectively. In order to analyze the benefits of the new algorithm, four different network topologies are used. Results
indicate that the proposed method outperforms the rest of tested RWA algorithms at various margins depending on the topology
without penalizing other parameters such as end-to-end delay.
The second contribution proposes a hybrid connectionless and connection-oriented architecture based on a medium access control
(MAC) protocol for OBS networks (DAOBS). The MAC provides two main access mechanisms: queue arbitrated (QA) for
connectionless bursts and pre-arbitrated (PA) for TDM connection-oriented services. Such an architecture allows for a broad range
of delay-sensitive applications or guaranteed services. Results evaluated through simulations show that in the QA access mode
highest priority bursts are guaranteed zero losses and very low access latencies. Regarding the PA mode, we report that doubling
the offered TDM traffic load increases in more than one order their connection blocking, slightly affecting the blocking of other
connectionless bursts. In this chapter, we also tackle two of the issues related with the DAOBS architecture and its operation.
Firstly, we model mathematically the lower and upper approximations of the access delay as a consequence of the connectionless
queue arbitrated access. Secondly, we formulate the generation of the virtual light-tree overlay topology for the static traffic case.
