Conceptualising slow tourism: a perspective from Latvia

Abstract

Slow tourism is perceived as a new type of sustainable tourism and a promising alternative to mass tourism with which tourists, destination managers and tourism service providers are willing to engage. However, inconsistent interpretations impede the clarity of communication between tourism suppliers and consumers. This study reexamines the phenomenon of slow tourism to address this gap in the literature. The focus of the study is Latvia where slowness, until recently, was adopted in tourism branding. This qualitative study revealed that slow tourism is an approach to tourism underpinned by a slow mindset which enhances the core experiential aspect of the phenomenon within ethical boundaries. The environmental and economic aspects appear to be marginal and may fluctuate in intensity according to individuals' perception. This study offers a theoretical perspective alongside some practical implications for slow tourism and enhances industry awareness of the phenomenon, satisfies consumers' expectations and improves marketing communications.

Slow tourism, una oportunitat per a la transformació del turisme?

“…L'slow tourism, com tot concepte que intenta posar nom a una pràctica social plural, ha estat sotmès a nombroses discussions i ha evolucionat al llarg del temps. Actualment es considera que no existeix una definició compartida amb suficient consens (Serdane et al, 2020). En un primer moment, es va entendre com una pràctica turística més respectuosa amb el medi ambient i s'incidia en la importància d'utilitzar mitjans de transport menys contaminants com ara la bicicleta o fer rutes a peu, ressaltant la rellevància del trajecte i el que pot aportar a l'experiència del viatge en conjunt (Wilson i Hannam, 2017).…”

“…Posteriorment, van anar prenent força tres elements claus que caracteritzen aquest moviment: la reducció de la petjada de carboni, l'augment del benestar i la connexió amb el territori. Així es detecta una interpretació generalitzada que descriu l'slow tourism com una actitud al viatjar i que considera que no es pot classificar com una tipologia de turisme o una classe de turista (Oh et al, 2014;Özemir i Çelebi, 2018;Serdane et al, 2020). S'introdueix també la idea de la necessitat de valorar més la qualitat en lloc de la quantitat, oposant-se d'aquesta manera al fet que el desenvolupament d'una destinació es mesuri únicament per l'arribada de turistes (Timms i Conway, 2012), la qual cosa trenca amb el que s'ha considerat fins ara "èxit turístic".…”

“…S'introdueix també la idea de la necessitat de valorar més la qualitat en lloc de la quantitat, oposant-se d'aquesta manera al fet que el desenvolupament d'una destinació es mesuri únicament per l'arribada de turistes (Timms i Conway, 2012), la qual cosa trenca amb el que s'ha considerat fins ara "èxit turístic". Per tant, a priori, l'slow tourism intentaria evitar els impactes negatius del turisme de masses (Timms i Conway, 2012;Donaldson, 2017; Özemir i Çelebi, 2018) i s'articularia com una proposta ètica en el context de les pràctiques turístiques (Calzati i De Salvo, 2018;Valls et al, 2019;Serdane et al, 2020). Aquesta nova manera de viatjar s'alça també de manera privilegiada com una oportunitat per connectar amb la natura i els paisatges rurals (Varley i Sample, 2015) i per revalorar el patrimoni cultural construït sobre aquests territoris (Moscarelli, 2019).…”

“…Així i tot algunes de les formes a través de les quals ha estat comercialitzat inclourien alguns elements que precisament es caracteritzarien per la seva rapidesa, com el transport aeri o Internet. Així s'ha qüestionat fins a quin punt és compatible una mentalitat slow amb pràctiques fast (Serdane et al, 2020).…”

“…Un altre element en debat destacat ha estat què quedaria de la contribució al medi ambient que pretenia afavorir inicialment l'slow tourism. D'aquesta manera, s'ha posat en dubte la coherència de l'ús de l'avió o altres mitjans de transport de llarga distància per arribar a determinades destinacions, encara que un cop allà se segueixin principis identificats amb l'slow tourism (Donaldson, 2017;Serdane et al, 2020). De fet, detectem diverses ofertes classificades dins de l'slow tourism dirigides sobretot al turisme internacional.…”