“…S'introdueix també la idea de la necessitat de valorar més la qualitat en lloc de la quantitat, oposant-se d'aquesta manera al fet que el desenvolupament d'una destinació es mesuri únicament per l'arribada de turistes (Timms i Conway, 2012), la qual cosa trenca amb el que s'ha considerat fins ara "èxit turístic". Per tant, a priori, l'slow tourism intentaria evitar els impactes negatius del turisme de masses (Timms i Conway, 2012;Donaldson, 2017; Özemir i Çelebi, 2018) i s'articularia com una proposta ètica en el context de les pràctiques turístiques (Calzati i De Salvo, 2018;Valls et al, 2019;Serdane et al, 2020). Aquesta nova manera de viatjar s'alça també de manera privilegiada com una oportunitat per connectar amb la natura i els paisatges rurals (Varley i Sample, 2015) i per revalorar el patrimoni cultural construït sobre aquests territoris (Moscarelli, 2019).…”