Educació emocional a l'escola inclusiva

Abstract

Publicacions de la Universitat Jaume I és una editorial membre de l' , cosa que en garanteix la difusió de les obres en els àmbits nacional i internacional. www.une.es Reconeixement-CompartirIgual CC BY-SA Aquest text està subjecte a una llicència Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons, que permet copiar, distribuir i comunicar públicament l' obra sempre que s' especi que l'autoria i el nom de la publicació ns i tot amb objectius comercials i també permet crear obres derivades, sempre que siguen distribuïdes amb aquesta mateixa llicència. http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/legalcode Aquesta obra recull les bases de l'assignatura «Educació Emocional en l'escola inclusiva», una optativa del Màster de Psicopedagogia de la Universitat Jaume I. El model d'escola inclusiva, ens dóna els paràmetres des d'on construïm una escola de totes i tots. Volem una educació inclusiva, d'equitat i justícia social; però què volem treballar en eixa escola? Quina és la seua funció? Al llarg del temps la funció de l'escola ha anat evolucionant. Les necessitats de la societat han canviat i l'escola, en moltes ocasions s'ha pogut veure desbordada per eixa nova realitat del context en el que es troba. L'escola ha de ser una entitat permeable, inclosa en el seu territori, un àmbit més des del qual educar i educar-nos. Per això, l'educació formal necessita arribar a la dimensió personal necessàriament, per poder construir una societat crítica, sana i feliç.En aquest material defenem el model d'educació inclusiva, i ens plantegem una pregunta que per a nosaltres es clau per entendre la connexió entre el treball emocional i l'atenció a la diversitat: és el mateix incloure que sentir-nos inclosos? Pot ser fi ns ara hem partit de pràctiques que faciliten l'atenció a la diversitat. Però des de l'assignatura, el que defenem és que eixa atenció a la diversitat passe també per una major consciència emocional que arribe, no sols a incloure sinó a facilitar el sentiment d'inclusió (el fet de sentir-nos inclosos). Ens situem doncs, en el paradigma de l'educació emocional, integrat en el marc d'una escola inclusiva.Però, tot i que el focus principal de la construcció d'una escola inclusiva en la que es treballen les emocions és l'alumnat, en aquesta obra també posem l'èmfasi en l'adult. Principalment en el professorat, si ens centrem en el context de l'escola. Les persones som creadores de les nostres vides i el professorat és l'agent, que junt amb la família, ens acompanya en els primers passos. La gestió de les emocions i una educació dedicada al desenvolupament del ser és una necessitat social en aquest moment, que no sempre està assegurada. Una escola més conscient ens pot ajudar a transformar aspectes tan importants com el respecte a la diversitat i pot assentar les bases perquè es desplegue una convivència més pacífi ca i solidària. El repte està en aconseguir una educació que indague en qüestions del cor. Una educació del sentir, de l'emoció. En defi nitiva, una educació en la qual l'atenció a la diversitat siga una necessi...

La dimensión personal en la formación inicial docente. Una experiencia de innovación educativa

“…Para finalizar, nos gustaría destacar que esta experiencia nos anima a continuar profundizando en cómo ampliar la mirada inclusiva, atendiendo a la dimensión personal (Escobedo y Montserrat, 2017;Iglesias y Martín, 2019). Así mismo, pensamos que en la formación inicial de docentes debemos plantear el desarrollo de estos aspectos, propios de la dimensión personal.…”

“…Por ello, y siguiendo el paradigma que propone De la Herrán (2014) sobre la eficacia formativa en Educación Superior, pensamos que esta requiere de un cambio y creemos que incluir el autoconocimiento, el desarrollo de competencias socio-emocionales y la reflexión, desde un ámbito más personal y humano, podría acercarnos a una educación más inclusiva (Bisquerra y Mateo, 2019;Iglesias y Martín, 2019). Puesto que, la educación inclusiva aboga no solo por las acciones, sino también por las emociones y los sentimientos, y en concreto, por el sentimiento de sentirnos incluidos (Echeíta, 2017;Escobedo y Montserrat, 2017).…”