Resum El 1717, la valenciana Maria Antònia Ortolà va començar a ser investigada pel tribunal de la Inquisició de València per exterioritzar una religiositat sospitosa, que calia reconduir; en va resultar absolta però al cap dels anys, en la condició de beata, va resultar víctima d'un nou procés que va culminar amb la sentència de reclusió i de silenci absolut. El propòsit d'aquest treball és analitzar i recobrar, en una primera aproximació, el cas d'aquesta dona doblement processada en el primer quart del segle xviii, primer com a dona laica i després en qualitat de beata. Partint fonamentalment de la documentació judicial generada en els processos acumulats en què es va veure involucrada, a banda d'ampliar els detalls biogràfics coneguts d'aquesta dona, el nostre article pretén evidenciar com els processos inquisitorials van esdevenir mecanismes disciplinants de primer ordre per a les dones, amb la importància capital dels seus textos autobiogràfics, els quals, examinats pel tribunal eclesiàstic, tingueren, en aquest i en altres casos, un caràcter clarament condemnatori.