La posició de les dones en la societat ha canviat i, amb ella, la composició de les parelles. En la majoria de societats desenvolupades ha augmentat la participació laboral femenina i el nivell educatiu de les dones superant, aquest darrer, a l'observat entre la població masculina. Com a conseqüència, s'han generalitzat les parelles en les que tots dos membres treballen i han augmentat aquelles en les que la dona és l'única persona ocupada. En aquest número de Perspectives Demogràfiques ens preguntem, pel cas d’Espanya com incideix la diferència educativa i laboral entre els cònjuges sobre la fecunditat de les parelles. Els resultats indiquen que són les parelles més ben posicionades (amb estudis, on tots dos treballen i tenen estabilitat laboral), les que tenen més probabilitats d’arribar a la desitjada "parelleta". Quan hi ha diferències entre cònjuges, observem que, més que l'educació, la importància rau en l'estabilitat laboral, i així, són aquelles parelles on la dona té una millor posició laboral que l'home, i no al revés, les que amb més facilitat decideixen augmentar la família.