¿Gentrificación latinoamericana? Apuntes para su discusión

Abstract

ResumenA pesar que el concepto de gentrificación fue utilizado en la década de los sesenta, es hasta las teorías desarrolladas por Smith y Ley, a finales de los setenta, que comienzan a desarrollarse diversos trabajos empíricos en el mundo anglosajón. Mientras que en América Latina, los trabajos empíricos comienzan a producirse, de manera destacada, hacia la primera década del siglo XXI. Se discuten diversos argumentos que explican la tardía producción de trabajos empíricos sobre casos de gentrificación en ciudades latinoamericanas, exponiendo las principales críticas que se han producido acerca del uso de este concepto, así como del desalojo de una perspectiva crítica, dando como resultado propuestas contrarias al origen del concepto. Por último, se retoman los rasgos que caracterizan los procesos de gentrificación en esta región.AbstractAlthough the concept of gentrification was used in the 1960s, it is even the theories developed by Smith and Ley in the late 1970s that various empirical works in the Anglo-Saxon world are beginning to develop. While in Latin America, the empirical work begins to take place, in a remarkable way, towards the first decade of the 21st century. Several arguments are discussed that explain the late production of empirical work on cases of gentrification in Latin American cities, exposing the main criticisms that have been made about the use of this concept, as well as the eviction of a critical perspective, resulting in proposals that are contrary to the origin of the concept. Finally, the traits that characterize the processes of gentrification in this region are taken.

Strategies of creative resistance against gentrification. A perspective from the case of Barranco

“…Aquests processos tenen elements comuns com especulació immobiliària, gentrificació, grans projectes urbans, beneficis per a desenvolupadors urbans i grans corporacions, polítiques públiques escasses amb pressupostos destinats a partides urbanístiques, entre altres accions. Aquesta autora referencia a Vega Centeno (2013) per indicar que el desenvolupament promès per aquesta expansió immobiliària no té lloc en cap moment.En aquesta línia d'anàlisis,Salinas (2017) destaca la gentrificació com un problema social o de classes socials plantejat dins la producció de l'espai urbà que es realitza amb l'arribada de població amb major poder adquisitiu, en comparació amb la que ja residia originàriament en aquest espai que ha vist com a partir de l'augment del preu dels immobles i serveis ofrenats no poden assumir les noves condicions i, consegüentment, es veuen obligats a marxar. Aquest autor ens adverteix del problema en la investigació d'aquests processos quan no podem donar dades gentrificació.…”

“…Perspectiva des del cas deBarranco, perifèria 24(1), junio 2019 revistes.uab.cat/periferia revista de recerca i formació en antropologia 86 quantitatives i tan sols argumentar amb les qualitatives el procés de gentrificació, complicant d'aquesta manera la forma com s'aplica la metodologia ja que no hi ha dades econòmiques que recolzin els fets observats i analitzats. Una de les aportacions deSalinas (2017) sobre la gentrificació és que s'aprecia com un procés positiu a partir dels estudis clàssics sobre aquests processos 6 . S'ha de tenir en compte que al començament de la utilització del terme gentrificació es van reconèixer els seus resultats positius i negatius.…”

“…Sent els negatius l'expulsió de població i els positius la "millora estètica" del districte. AfegeixSalinas (2017), que actualment hi ha una reorganització de l'estructura de classes socials ja existent, que afavoreix una reproducció de capitals i consum de persones d'un únic nivell socioeconòmic, l'alt.En el context llatinoamericà cada procés de gentrificació és diferent depenent la ciutat o zona dins d'una ciutat, obtenint com a resultat diferents característiques a les que proporcionen els estudis europeus i nord-americans Salinas (2017). proposa per solucionar aquestes diferencies una nova classificació en categories de la gentrificació, on sobresurten dues d'elles.…”