Història i situació actual de l'Educació Terapèutica en Diabetis a Catalunya i el rol de la infermera

Abstract

A la meva mare Maria i a les meves filles, Laura i Marta.«La primera tasca de l'educació és agitar la vida, però deixar-la lliure perquè es desenvolupi».(...) «La millor ensenyança és la que utilitza la menor quantitat de paraules». Maria Montessori 1870-19526 7 AGRAÏMENTSEls meus agraïments van, en primer lloc, als meus directors de la Tesi, la Dra. Pilar Isla i el Dr Joaquin Moncho. La Pilar va ser la primera persona que em va motivar per fer el Màster en Ciències de la Infermeria que m'ha donat lloc a poder realitzar la Tesi. Ja fa anys que és professora a la Universitat i mai s'ha desvinculat de la diabetis. Durant tot el procés m'ha ajudat i orientat i en els moments que he defallit he pensat en ella, en com ens ha motivat a la Marga i a mi per fer-la. Pilar, mai et podré agraïr tot el que m'has ajudat. Moltes gràcies¡¡ Al Joaquin per la seva amabilitat i paciencia. Gràcies per ajudarme en la tasca per mi més dura com es l'estadística. Moltes gràcies perquè no ho hauria aconseguit¡¡ A la DUI i amiga Margarida Jansà, juntes vam fer el Màster i sense ella crec que no l'hagués acabat. Recordo les hores al telèfon fent els problemes d'estadística i comentant les classes. Va ser un suport constant durant els dos anys que va durar el Màster i també ara ho continua essent. Moltes gràcies Marga¡¡ Al Dr. Jordi Anglada, Cap del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital on treballo, pel seu suport i motivació. Ell sempre ha cregut en la importància de l'Educació Terapèutica i ho ha defensat en moments difícils per a la supervivència del nostre Servei. A més, sens dubte, és un gran company. "Està bé això de que vulguis fer la Tesi, a la teva edat", diu sovint. Gràcies Jordi!! A la meva mare Maria de qui he aprés a estimar la feina i al meu pare, Josep, que per desgrà-cia fa anys que no és entre nosaltres, però li hagués agradat molt poder assistir a la lectura d'aquesta Tesi.De manera molt especial, a les meves filles. De vegades m'he sentit culpable perquè he dedicat tant a la feina que els hi he restat temps. Elles em diuen, mama, si no et "lies" amb coses de la feina no ets feliç.Gràcies als meu companys de feina, especialment a la Dra. Verónica Perea que s'ha passat moltes estones ajudant-me a entendre aquest difícil mon de l'estadística.A la Conxi Caro pel seu suport i ajuda en la recerca bibibliográfica i en la correció de les cites. Moltes gràcies, Conxi. 8També a tots els professionals, metges i infermeres que van creure en l'Educació Terapèutica, que es van formar i a la vegada van formar a altres professionals, especialment infermeres els quals alguns d'ells han accedit amablement a ser entrevistats. A tots els companys/es infermers/es, tant els que conec com els que no, que es dediquen a l'Educació Terapèutica a l'assistència primària o a l'especialitzada i que amb les seves respostes han fet posible la realització d'aquesta tesi.Finalment i no per això menys important, vull agraïr a totes les persones amb diabetis i les seves famílies per que ells han estat la meva motivació principal per anar a treb...