L’“acollida” en l’àmbit escolar català s’ha relacionat tradicionalment amb les migracions internacionals. Tanmateix, els canvis sociodemogràfics dels últims anys han generat nous patrons de mobilitat residencial i escolar, que afecten infants tant nacionals com d’origen estranger. Aquest article explora etnogràficament la realitat de l’acollida en escoles d’Educació Primària de Catalunya a partir del fenomen de la mobilitat escolar. L’article se centra en les experiències en primera persona de l’alumnat de nova incorporació, documentades a través d’una etnografia escolar comparativa en dues escoles públiques de la regió metropolitana de Barcelona. Per una banda, s’explora la manera com aquests nens i nenes perceben els dispositius designats oficialment a acollir. Per l’altra, s’analitzen les relacions i interaccions desplegades amb la seva arribada al centre, interpretades com a pràctiques informals d’acollida. Això permet evidenciar la importància de les xarxes relacionals dins del grup d’iguals i contribuir a l’estudi de la sociabilitat infantil en moments de transició.