“…El paradigma de l'educació literària, com a model per a l'ensenyament de la literatura, permet un marc d'investigació i acció ben idoni per a l'elaboració de propostes didàctiques en els graus de Magisteri basades en un necessari pluralisme metodològic a partir d'una selecció àmplia de lectures; propostes que assumeixen l'ús de metodologies actives i participatives, les quals fomenten el treball cooperatiu i la utilització creativa dels recursos TIC. Si traslladem aquest paradigma a la formació lectora i literària de mestres, resulta essencial combinar aprenentatges teòrics, didàctics i competencials per tal de contribuir a desenvolupar la competència comunicativa dels estudiants, tot considerant la lectura com un aspecte bàsic en la vida de les persones, com a font de plaer, d'aprenentatge i enriquiment personal (Ballester, 2015;Colomer, 2009;Colomer i Munita, 2013). Cal insistir que, des d'aquest paradigma, l'aspecte metodològic cobra una importància cabdal en la formació dels futurs docents i, per això, les experiències dutes a terme en aquest context han d'incloure un conjunt complex de coneixements, habilitats, tècniques i valors que permeten comprendre les situacions escolars, avaluar el seu significat i decidir com afrontar-les (Díaz-Plaja i Prats, 2013).…”