La desigualdad urbana, y en concreto las áreas vulnerables, han sido un tópico de estudio desde el inicio de la disciplina sociológica con la Escuela de Chicago hasta la actualidad. El objetivo de este artículo es construir un índice sintético que permita situar a las áreas urbanas, en concreto los barrios, en un continuum respecto a su grado de vulnerabilidad considerando variables de carácter sociodemográfico, socio laboral y residencial. Para la elaboración de este índice se ha realizado un análisis factorial de componentes principales. Como novedad, este índice integral se compone de cuatro índices parciales que muestran de manera detallada el origen de la mencionada vulnerabilidad: vulnerabilidad social, vulnerabilidad laboral, vulnerabilidad residencial y vulnerabilidad demográfica. Así mismo, a diferencia de otros índices el ISVUI no utiliza los datos del Censo 2011, en su lugar, emplea los datos de la Estadística municipal de viviendas 2018 llevada a cabo por Eustat (Instituto Vasco de Estadística). Esto permite realizar un índice actualizado para los municipios vascos pero comparable con cualquier municipio del Estado gracias a que dicha base comparte variables censales. Con el fin de validar y mostrar su carácter descriptivo, este índice se ha aplicado a los barrios del municipio de Bilbao y comparado con estudios previos de la zona. Los resultados del índice muestran una vulnerabilidad multidimensional y muy polarizada. En el extremo más negativo se detectan barrios en los que tanto el índice general como los parciales dan muestra de una elevada vulnerabilidad.
La desigualtat urbana, i en concret les àrees vulnerables, han estat un tòpic d'estudi des de l'inici de la disciplina sociològica amb l'Escola de Chicago fins a l'actualitat. L'objectiu d'aquest article és construir un índex sintètic que permeti situar a les àrees urbanes, en concret els barris, en un contínuum que fa al seu grau de vulnerabilitat considerant variables de caràcter sociodemogràfic, soci laboral i residencial. Per a l'elaboració d'aquest índex s'ha realitzat una anàlisi factorial de components principals. Com a novetat, aquest índex integral es compon de quatre índexs parcials que mostren de manera detallada l'origen de l'esmentada vulnerabilitat: vulnerabilitat social, vulnerabilitat laboral, vulnerabilitat residencial i vulnerabilitat demogràfica. Així mateix, a diferència d'altres índexs el ISVUI no utilitza les dades del Cens 2011, en el seu lloc, empra les dades de l'Estadística municipal d'habitatges 2018 duta a terme per Eustat (Institut Basc d'Estadística). Això permet realitzar un índex actualitzat per als municipis bascos però comparable amb qualsevol municipi de l'Estat gràcies al fet que la base comparteix variables censals. Per tal de validar i mostrar el seu caràcter descriptiu, aquest índex s'ha aplicat als barris del municipi de Bilbao i comparat amb estudis previs de la zona. Els resultats de l'índex mostren una vulnerabilitat multidimensional i molt polaritzada. En l'extrem més negatiu es detecten barris en els quals tant l'índex general com els parcials donen mostra d'una elevada vulnerabilitat.
Beginning with the first studies of the Chicago School and until today, urban inequality, and more precisely the study of vulnerable areas, has been a topic of study of the sociological discipline. The objective of this article is to present a synthetic index that allows urban areas, specifically neighborhoods, to be placed on a continuum with respect to their degree of vulnerability considering variables of sociodemographic, socio-occupational and residential nature. This index has been developed through a factor analysis of principal components. As a novelty, this comprehensive index is made up of four partial indexes that show in detail the origin of the vulnerability: social vulnerability, employment vulnerability, residential vulnerability and demographic vulnerability. Likewise, unlike other indices, the ISVUI does not use the 2011 Census data; instead, it uses the data from the 2018 Municipal Housing Statistics carried out by Eustat (Basque Statistical Institute). This allows to build an index updated to study the state of the Basque municipalities but comparable nonetheless with any other town of Spain thanks to the fact that said base includes census variables. In order to validate and show its descriptive nature, this index has been applied to the neighborhoods of Bilbao and compared with previous studies of the area. The results show the existence of a highly polarized and multi-dimensional vulnerability. The neighborhoods located at the most negative end show both a high general and partial vulnerability.