La incidència de la pandèmia sobre la mobilitat residencial ha generat nombrosos treballs sobre la intensitat i la direccionalitat dels fluxos, les preferències residencials, els comportaments migratoris i el seu impacte sobre la reconfiguració territorial. Davant d’aquest escenari territorial acabat d’estrenar, convé avaluar quin és el nou paper de l’sprawl urbà. L’objectiu d’aquest treball és determinar el rol de l’urbanisme dispers durant la pandèmia a través de l’anàlisi dels fluxos migratoris intrametropolitans a la Regió Metropolitana de Barcelona com a estudi de cas. A partir de l’anàlisi de les dades de l’Estadística de Mobilitat Residencial es descriuen les dinàmiques migratòries dels municipis dispersos, s’estudien els comportaments segons l’edat i s’aprofundeix en la temporalitat o en la continuïtat dels patrons migratoris, amb la finalitat de contribuir a aprofundir en els factors explicatius dels comportaments residencials durant l’etapa peripandèmica.