Les (noves) vides del vídeo

Abstract

Presentem els resultats d’una enquesta digital sobre la utilització del vídeo a l’ensenyament formal per a adults de llengua addicional, en català, espanyol, eusquera i gallec, amb un total de 1.658 informants, 351 dels quals són catalans. L’enquesta, traduïda a les quatre llengües, explora la utilització que fan els docents de les tres modalitats bàsiques d’aprofitament del vídeo: la visualització de vídeos d’altri, la gravació de vídeos d’aprenents i la gravació de vídeos docents, amb 45 preguntes preparades a partir d’entrevistes a docents en exercici, revisió bibliogràfica i una enquesta prèvia. Els resultats del català mostren que la visualització de vídeos està assentada a l’aula, en un 85%, mentre que la gravació de vídeos discents assoleix un 33% i la gravació de vídeos docents un 22%. Aquests resultats coincideixen a grans trets amb les altres llengües, però divergeixen en alguns aspectes (didactització, avaluació) que mostren debilitats. L’anàlisi detallada de cada modalitat caracteritza la pràctica d’aula més prototípica, amb objectius, continguts i avaluació, dinàmica d’aula (interacció, escriptura) o el material videogràfic emprat. Els resultats aporten indicis de la progressiva penetració del vídeo a l’aula en les noves modalitats, gèneres i pràctiques.