A la congestionada i vilatana Barcelona de principi del segle XVII, carregat d'il•lusions, arribà el jove Joan Salvador i Boscà (1598-1681) provinent de la seva Calella natal. Amb només 18 anys, fou admès al Col•legi d'Apotecaris i, als 28, l'any 1626, es casà amb la fi lla del seu patró, el benestant apotecari Gabriel Pedrol. Havia fet sort. Amb gran entusiasme, més enllà d'obligacions ofi cinals, explorà camps diversos de la història natural i inicià un herbari i una col•lecció d'objectes naturals curiosos (De Bolòs, 1946). Pocs mesos abans de morir, rebé a casa seva el botànic provençal Joseph Pitton de Tournefort (1656-1708), aleshores un jove de 24 anys que feia el seu primer viatge exploratori per la península Ibèrica. La nissaga Salvador havia començat la seva trajectòria naturalista (Font i Sagué, 1908).El seu fi ll, Jaume Salvador i Pedrol (1649-1740), continuà la tasca d'apotecari. Heretà botiga i col•leccions. I, també, l'esperit curiós i la dèria col•leccionadora. Va rebre estudis com cal, no com l'autodidacte de son pare. De fet, es formà a Montpeller, que aleshores era el gran centre mèdic, farmacèutic i naturalístic de la Mediterrània occidental. El seu prestigi creuà fronteres i fou per això que Tournefort recalà a casa dels Salvador el 1681, quan encara vivia el vell Joan Salvador. Hi arribà, per cert, plomat pels angelets de les Alberes 1 i després diu 1 El angelets, que avui en diríem maquis o guerrillers, havien estat resistents a la dominació francesa del Rosselló i la Cerdanya a partir de 1660, després del Tractat dels Pirineus, però el 1681, quan Tournefort travessà els Pirineus, ja havien degenerat en partides de bandolers.