Passives inesperades en català contemporani: el cas dels falsos complements indirectes

Abstract

RESUM. Aquest article examina el comportament sintàctic d'un conjunt de verbs ditransitius del català que, contràriament al que prediu la gramàtica, permeten la passivització del complement indirecte. Les dades, que fins ara no havien estat objecte d'estudi, suggereixen que aquesta passivització no parteix d'una estructura ditransitiva en la sintaxi lèxica, sinó d'una estructura semblant a la dels verbs de locatum de Hale & Keyser (1993 en la qual el receptor del verb no és, en realitat, un objecte indirecte, sinó l'argument intern del verb. Així mateix, a partir de les restriccions que observem en la sintaxi oracional, proposem que el participi per si mateix no pot assignar cas (en el sentit d'Ormazábal & Romero 2013) a l'argument, de manera que l'argument es pot moure a la posició de subjecte de la clàusula participial, però sí que n'assigna quan es combina amb alguns verbs, com ara el copulatiu estar, amb la qual cosa l'argument queda fixat i no es pot promoure. Finalment, concloem que aquesta impossibilitat d'assignar cas és una prova més del fet que els participis són elements deficients, amb una estructura menys rica i complexa que la del verb.Paraules clau: participi, complement indirecte, passivització, cas, deficiència ABSTRACT. This paper examines the syntactic behaviour of a group of ditransitive verbs in Catalan which, contrary to what the grammar predicts, allow for the passivisation of the indirect complement. The data, which had not been analyzed before, suggest that this passivisation is not based on a ditransitive structure in lexical syntax, but rather a structure similar to that of verbs of locatum proposed by Hale & Keyser (1993, in which the receiver of the verb is not, in fact, an indirect object, but the internal argument of the verb. Moreover, based on the restrictions observed in sentential syntax, we propose that the participle cannot assign case (in the sense Ormazábal & Romero 2013) by himself to the argument, and that is why this argument can be moved to the subject position of the participial clause, but is does assign case when it combines with some verbs, such as the copulative estar, so that the argument is fixed and cannot be promoted. Finally, we conclude that this impossibility of assigning case is evidence for the fact that participles are deficient elements, with a less rich and complex structure than the verb.