La meua àvia em deia quan era xicotet allò de "de bien nacido es ser agradecido", i jo sóc dels que pensa que quan algú t'ajuda, o et dóna suport, això s'ha d'agrair. Així doncs, aquest espai el dedique per a mostrar el meu agraïment a aquelles persones que, d'una manera o d'altra, han estat amb mi durant el desenvolupament d'aquesta tesi i m'han ajudat a arribar fins ací. Començaré dirigint-me als meus directors, als quals considere amics, i que han sigut una peça clau en aquest procés, ja que si no fos per ells no m'hagués embarcat en aquesta aventura. A Juan Carlos, porque contigo empezó todo. Tú supiste ver más allá, y así pasamos del PFC al Máster, y luego al doctorado. Y porque sin esas charlas tecnológicas a la hora del café o sin esa actitud tuya que siempre me ha empujado a hacer más, esto no habría sido posible. Por eso, y más, gracias. A David, porque eres un crack, así de sencillo. Porque gran parte de este trabajo lo hemos discutido de la mejor manera, entre almuerzos y risas, y eso me ha hecho disfrutar de estos años de trabajo. Y porque he de reconocer que he aprendido mucho de ti, y no sólo a nivel técnico, sino también como persona. Muchas gracias por todo. Voldria donar les gràcies a la meua família, perquè sempre m'heu donat suport i d'una manera o d'altra heu format part de les meues experiències. Començant per les últimes incorporacions, que sempre aconsegueixen alegrar-me el dia, fins als més majors, dels que he aprés grans valors per a la vida. I un agraïment especial als meus pares, Elvira i Miguel, no només pel suport i estima constant que sempre he rebut per part vostra, també per tots els esforços que sé que heu fet (i aquells que desconec) per mi, i sense els quals v no hagués arribat fins ací. I perquè si algú m'ha ensenyat el que és ser fort i superar les adversitats, heu sigut vosaltres dos. Vos estime molt. Moltes gràcies. A les meues amigues Luz i Carme, la meua segona família, per estar sempre que ha fet falta, i el més important, per demostrar-me cada dia la vostra confiança en mi. Vosaltres heu sigut instigadores de què emprengués noves experiències i nous reptes. Per això, per la vostra amistat, i per tota la resta, moltíssimes gràcies a les dues. Als meus amics i doctors de l'autodenominat GH team. Pels bons moments que hem passat junts (i pels dolents també, clar que sí), i perquè m'he alimentat de la vostra experiència, heu obert camí i heu sabut fer-me veure les parts bones del doctorat quan tot estava molt negre. Escamilla, Flores, Jaume, Joan i Mario, sou tots uns màquines i us estic molt agraït per tot. Als meus amics que m'han donat el seu suport en aquesta etapa de la meua vida. A Franchu i a Ousé, que tot i estar lluny, sempre haveu tingut les males paraules adequades per a inspirar-me, i les bones quan les he necessitades, moltes gràcies als dos. A Antonio, te quiero dar las gracias por tu apoyo durante estos años, por nuestros debates y discusiones que siempre me han dado una "vidilla" que es difícil de describir, muchas gracias amigo. A mi amiga Cristina, tu que h...