RESUMEls efectes d"escala espacial són un tema de rellevància en hidrologia ja que hi ha la necessitat de vincular les disparitats d"escala entre els processos, les observacions i els modelats. L"existència de processos dominants a diferents escales, el funcionament no lineal dels sistemes hidrològics i la forta variabilitat espaciotemporal són els factors principals que controlen els problemes d"escala i que condicionen els mètodes d"escalat. La generació de coneixement relacionat amb aquest tema és important per a millorar la comprensió i representació dels processos hidrològics.En la primera part d"aquesta tesi s"estudia el problema de l"agregació espacial de paràmetres hidrològics, la importància de l"organització espacial per a la formulació d"una separació d"escales espacials utilitzant el concepte d"àrea elemental representativa (REA) i la relació que té amb la definició d"una grandària de cel•la òptima per al modelat hidrològic distribuït. Per a fer aquesta anàlisi s"ha utilitzat la conceptualització del procés d"infiltració del model hidrològic distribuït TETIS i s"han desenvolupat experiments sintètics utilitzant camps de paràmetres correlacionats espacialment. Els resultats dels experiments numèrics van mostrar que en escalar els paràmetres efectius de la microescala a la mesoescala, els valors en depenen en les variables d"entrada, variables d"estat i l"heterogeneïtat dels paràmetres en la microescala. Les simulacions han demostrat que la variància dels paràmetres efectius estimats en la mesoescala disminueix quan augmenta la ràtio entre la grandària de cel•la en la mesoescala i la longitud de correlació. Aquesta propietat és fonamental per a identificar una grandària de cel•la amb les característiques de REA i que minimitze la propagació de la incertesa dels paràmetres.En la segona part, es tracta el problema d"escalat mitjançant la utilització de paràmetres efectius no estacionaris per a transferir informació rellevant de la microescala a la mesoescala; per a aconseguir-ho es van desenvolupar equacions d"escalat basades en funcions de distribució de probabilitat derivades, i es van formular equacions d"escalat empíriques. El funcionament de les equacions d"escalat es va comprovar per mitjà de simulacions de Montecarlo i amb l"aplicació a la conca experimental de Goodwin Creek, la qual ha sigut contínuament monitorada durant més de trenta anys i disposa d"una densa xarxa d"estacions hidromètriques que permeten fer un bon nombre de validacions espacials i espaciotemporals.Els resultats de l"aplicació de les equacions d"escalat a la conca de Goodwin Creek utilitzant diferents escales d"agregació en els paràmetres van permetre constatar la importància de representar la variabilitat en l"àmbit de microescala en la simulació hidrològica. Especialment, es van notar més diferències a favor de l"ús de les equacions d"escalat en els índexs d"eficiència en validació espaciotemporal a les subconques més petites. Els esdeveniments que van destacar en un acompliment més bo en la utilització de les equacions d"es...