Técnicas de análisis de secuencias de vídeo. Aplicación a la restauración de películas antiguas.

Abstract

La present tesi proposa una sèrie de tècniques d'anàlisi de seqüències de vídeo a fi d'aplicarles a la restauració de pel•lícules antigues. La dita restauració consisteix a eliminar, mantenint la màxima quantitat possible d'informació original en bon estat, tots aquells defectes que, deguts al pas del temps, la roïna conservació de les pel•lícules, i els errors mecànics, fan que la qualitat de la projecció quede degradada notablement.De tots els defectes presents en una pel•lícula antiga, en aquesta tesi ens hem centrat en el tractament d'alguns d'ells, aportant solucions noves als problemes que ens han sorgit. Els aspectes tractats han sigut: Segmentació de les seqüències degradades en plans, com a pas previ a la restauració. S'han presentat una sèrie de mètodes, basats en diferències de lluminositat entre imatges de la seqüència comprimida, que aconsegueixen detectar les transicions abruptes o talls amb una elevada probabilitat de detecció i baixa probabilitat de falsa alarma, inclús en el cas d'imatges de baixa qualitat, que és el que ens ocupa. També es presenten mètodes per a la detecció de transicions graduals, com esvaïments i cortinetes.Correcció de les variacions d'intensitat entre fotogrames del mateix pla. Per a resoldre aquest defecte, típic de les pel•lícules en blanc i negre, es proposen dos mètodes: un basat en l'estimació de paràmetres per a modelar la mitjana i la variància del pla, i un altre basat en l'equalització d'histograma de les diferents imatges, per a aconseguir que el dit histograma no varie ràpidament al llarg del pla.Reducció del soroll de gra dins de cada pla. Es proposa un filtrat FIR molt eficient computacionalment que redueix notablement el soroll estacionari, basant-se en la resposta espai-temporal del sistema visual humà, i aconseguint-se un bon factor de reducció, sense introduir una degradació visible. Detecció i interpolació de defectes incorrelats en el temps (taques). Es presenten tres mètodes que es basen en operadors morfològics i no realitzen estimació de moviment. Els mètodes proposats s'utilitzen tant en la fase de detecció com en la d'interpolació. Per a restaurar aquest tipus de defectes s'han explotat les característiques que presenten els mateixos: alta variació temporal, alt contrast i baixa variància espacial. CAPITULO 1-INTRODUCCI ÓNsentido, ya que el público responde de manera entusiasta a la oportunidad de ver nuevamente sus películas favoritas restauradas en el cine o en casa. La degradación de una películaLa degradación de una película cinematográfica es debida principalmente al deterioro de los materiales que la componen, ya sea por el paso del tiempo, las malas condiciones de conservación o la acción de agentes externos. Estructura de la película[38] Una película cinematográfica está compuesta por tres capas, que son de menos a más externas: Soporte transparente. El primer soporte utilizado fue el nitrato de celulosa, que se dejó de usar en los años 50 debido a su inestabilidad. Además, el nitrato de celulosa es muy inflamable y tiene una duración de unos...