“…As Josep Vallverdú reminds us, '[n]o és estrany que la seva escriptura, amb el pas del temps, amb l'assaonament de les pròpies conviccions i amb l'obertura política, es vagi fent més rebel i contrària a tot allò que sigui encotillament ' (2004, 99). At the same time, it is notable that Viladot's caution with regard to the merchandising and public exhibition of the body sets him apart from the camp, drag and exhibitionist dissidence of, say, José Pérez Ocaña, subject of Ventura Pons's 1978 acclaimed documentary film Ocaña, retrat intermitent, as well as of other writers, artists and performers of the Transition (see Fernàndez 2004).…”