The use of the language made by students taking English language as a subject at the UOC

Abstract

Resum:Aquest estudi analitza l'ús de la llengua anglesa als missatges electrònics dels alumnes de l'assignatura d'anglès de la UOC. L'estudi es basa principalment en els matisadors o hedges (una estratègia per la qual els aprenents d'anglès mitiguen i suavitzen el seu discurs) que apareixen en els seus textos. L'article comença fent una descripció del marc teòric general de l'estudi, i de l'objectiu de la investigació que s'ha portat a terme. A continuació es fa una descripció de la taxonomia emprada en la recerca i una descripció dels subjectes estudiats. Després d'exposar els resultats aconseguits en l'estudi dels missatges, s'expliquen detalladament les conclusions finals que es poden extreure de totes les dades de la investigació. Bàsicament, després d'avaluar totes les dades aconseguides en aquesta recerca, es pot afirmar que a la UOC es fomenta i impulsa el procés d'aprenentatge de la llengua anglesa, a causa de la naturalesa dels missatges d'aquesta assignatura, els quals promouen l'autonomia i l'esperit crític dels estudiants.Durant molts anys, l'objectiu principal de la investigació sobre l'aprenentatge de l'anglès com a llengua estrangera consistia en l'adquisició de la competència lingüística dels aprenents d'aquesta llengua. Les raons òbvies d'aquest enfocament es basaven en la metodologia utilitzada en la docència, en la qual la gramàtica assumia el paper principal. Per al marc lingüístic basat en el paradigma generativista, l'objectiu final de l'aprenentatge d'una llengua estrangera era la competència lingüística d'un parlant-oient nadiu ideal (Alcaraz, 1990:109), però aquesta lingüística estructural-generativa ha evolucionat, i ha donat pas a la lingüística de la comunicació. Aquest fet ha augmentat el protagonisme de la pragmàtica: l'adquisició d'una competència gramatical superior ha menat a l'aprenentatge de l'ús del llenguatge, a l'adequació o inadequació d'expressions en determinades situacions. Aquesta nova visió de l'adquisició d'una llengua estrangera ha dut molts lingüistes a la necessitat de definir (o redefinir) conceptes com la competència pragmàtica, la competència comunicativa o la interllengua. Molts d'aquests investigadors han considerat que tant la competència pragmàtica com la competència comunicativa són habilitats per a posar en ús el coneixement que es té de la llengua objecte de l'aprenentatge, amb la finalitat d'expressar les nostres intencions i interpretar les dels nostres interlocutors (Lara, 2001:567). Així mateix, aquests autors es refereixen a la interllengua com les diferents etapes lingüístiques per les quals passa el subjecte quan està adquirint una segona llengua.