The Western Representation of Modern China: Orientalism, Culturalism and Historiographical Criticism

Abstract

Els estudis que impulsen la revista només s'indiquen a la primera pàgina.La representació occidental de la Xina moderna: orientalisme, culturalisme i crítica historiogràfica* ResumLa percepció que des d'Occident s'ha tingut de la Xina com a ens històric ha evolucionat al llarg dels segles. La Xina va passar de ser un país de prodigis i meravelles en el món medieval i una cultura refinada i erudita al començament de la modernitat europea, a convertir-se en una nació sense història ni progrés amb el pensament il·lustrat del final del segle xviii i començament del xix. Els primers historiadors de la Xina són, de fet, representants dels grans imperis occidentals del final del segle xix, i la seva obra percep la Xina des de posicionaments epistemològics que s'inscriuen molt clarament en el pensament colonial i orientalista característic d'aquell període. La història escrita durant tot el segle xx, malgrat que s'ha esforçat a superar els prejudicis del passat, no s'ha deslliurat completament d'alguns dels recursos representacionals i els estereotips que el món occidental ha assumit sobre la Xina i l'Àsia oriental des de la Il·lustració. Només en les últimes dècades ha aparegut una historiografia crítica que ha denunciat les problemàtiques inherents del discurs elaborat sobre la Xina, tot i que no ha aconseguit resoldre-les completament. Paraules clauhistoriografia, orientalisme, paradigma, representació, Xina AbstractThe West's perception of China as a historical entity has evolved over the centuries. China has gone from a country of miracles and marvels in the medieval world and a refined and erudite culture in early modern Europe, to become a nation without

Diskurzivne Reprezentacije Mednarodnih Odnosov »zahoda« S Kitajsko

“…To je bila nova pot, ki ni odprla le menjave dobrin, temveč tudi kulturno in idejno menjavo, pa tudi seznanjanje z drugo religijo. Nekateri izmed evropskih misijonarjev katoliških misij so postali astronomi, inženirji ali slikarji na cesarskem dvoru (Martínez-Robles, 2008). Ob zahodni ekspanziji se je Kitajsko začelo dojemati kot velikanski trg, ki »ponuja večje možnosti za trgovino kot kateri koli drug del sveta« (Foster, 1948: 100).…”

Readings of the coloniality of power in the COVID-19 global dynamics: A brief reflection on Global South's socio-political locations

“…The “far East” portrayal emerged during the period, when the European academics evaluated Chinese society as immutable and stuck in the past. Described as “inferior and barbarous, narrow-minded and xenophobic”, the Chinese became subjects of intellectual subordination and Western fear ( Gu, 2012 ; Martínez-Robles, 2007 ). Amidst the Western/Eastern dichotomy which aligned with the Modern/Barbarous one, Western thinkers established the notion of the Yellow Peril .…”

Examining Representation of the Non-Local

“…The Jesuits' interpretation of the West to China, and vice versa to their royal sponsors back home, was a positive and friendly one. This was done to justify their work, which eventually resulted in the so called 'Rites Controversy' which led to the dissolution of the Society of Jesus by Pope Clement XIV (Martinez-Robles 2008).…”

“…In the new intellectual dispensation conformism became passé. The long unchanged Chinese cultural ecosystem, hitherto represented as that society's cultural stability, now came to represent entropy (Martinez-Robles, 2008). While aspects such as the Mandarinate (civil servants selected through an elaborate system of examination in Confucian classics) are well alluded to in Western inquiry of the time, Taoist spiritual practices, polygenism and matters beyond easy comprehension tended to be represented through frames of familiar sensibility, minimising the esoteric to the same (Pak 1974;Spence 1990).…”