Vicente Lledó-Guillem, «The Making of Catalan Linguistic Identity in Medieval and Early Modern Times», Nova York, Palgrave MacMillan, 2018, 250 p.

Abstract

Ressenya sobre el llibre de Vicente Lledó-Guillem, The Making of Catalan Linguistic Identity in Medieval and Early Modern Times, Nova York, Palgrave MacMillan, 2018, 250 p., ISBN: 978-3-319-72080-7.

El pes de la tradició en la classificació verbal del català

“…beure: bec, begaré…, begariva…, begui…, beguessi… i begut), o de tipus palatal (etj), amb la mateixa distribució que el segment eix a la conjugació iiib (veg. Rovira 1993;Lloret & Viaplana 1998;Perea 2002;Scala 2003;Lloret , 2010. Per a l'alguerès, a Lloret ( , 2010 es posa de manifest que la gran majoria de verbs de la conjugació i que es flexionen amb increment presenten radicals acabats en vocal: d'un total de 116 verbs que acaben en -iar o -uar, 13 es conjuguen amb extensió velar (canvi-c, copi-c, pu-c de pouar… i també cri-c de crear), 99 amb extensió palatal (odi-eig, pronunci-eig; continu-eig, tatu-eig…) i 4 amb variació (amb extensió velar o palatal: atrofi-c/atrofi-eig; aju-c/aju-eig…); a aquests, només s'afegeixen uns pocs verbs més amb radical no acabat en vocal que també es conjuguen amb l'increment palatal etj (16 més d'acord amb la llista de Bosch 2002: 154 i Scala 2003, la majoria dels quals acaben en consonant sonant: consider-eig, anim-eig…).…”