Word order and information structure in Old Spanish

Sitaridou, Ioanna

doi:10.5565/rev/catjl.36

Cited by 30 publications

(28 citation statements)

References 24 publications

Supporting

Mentioning

Contrasting

Unclassified

Order By: Relevance

“…Once they are considered, striking parallels emerge between Old Spanish and the verb-second Modern Germanic languages. Our corpus shows 17.2% of matrix V2 clauses to have the order XP-V Fin -Subject, a figure higher than the 13.6% of such orders in Westergaard's (2009:67) sample of Modern Norwegian and only slightly lower than the 23% figure given by Yang (2000:114) A reasonable objection to our discussion so far could be that, as argued by Roberts (1993: §3.3), Vance (1997) and Sitaridou (2011) only postverbal pronominal subjects provide a totally unambiguous cue for a V2 grammar as they are never lower than the inflectional domain (Roberts, 1993:121). 9 It is important to highlight, however, that the original proposal of Fodor (1998) that ambiguous input strings are ignored by the acquirer is in itself highly controversial.…”

Section: The Matrix Left Peripherymentioning

confidence: 46%

“…Firstly, the view that Old Spanish was a V2 language has been challenged in the recent literature (Wanner, 1987;Bossong, 2006;Sitaridou, 2011Sitaridou, , 2012. This sits against a background of criticism of the V2 status of Old Spanish's sister language Old Portuguese (Eide, 2006;Fiéis, 2003;Rinke, 2007) and indeed more widespread claims in the literature that other mediaeval Romance languages were also not V2 (Kaiser, 2002(Kaiser, , 2009Rinke and Elsig, 2010;Sitaridou, 2012).…”

Section: The Debate On Old Spanish Word Ordermentioning

confidence: 94%

“…The most unambiguous cue for a V2 grammar is argued to be XP-V-S whereby the subject is pronominal ' (2011:164). Since XP-V-S Pronominal orders account for 2.7% of all sentences in Sitaridou's (2011) corpus, which are viewed as 'very low frequency' (2011:164) the argument goes that the system under consideration cannot be V2.…”

Section: The Matrix Left Peripherymentioning

confidence: 99%

See 2 more Smart Citations

The nature of Old Spanish verb second reconsidered

Wolfe

2015

Lingua

View full text Add to dashboard Cite

Section: The Matrix Left Peripherymentioning

confidence: 46%

Section: The Debate On Old Spanish Word Ordermentioning

confidence: 94%

See 1 more Smart Citation

The nature of Old Spanish verb second reconsidered

Wolfe

2015

Lingua

View full text Add to dashboard Cite

“…Per bé que són defectives quant als trets de flexió verbal, l'estructura interna de les CA ha d'obeir els principis generals que regeixen la gramàtica d'una llengua concreta en un període determinat. Així, tal com observen autors com Belletti (1981), Hernanz (1991), De Miguel (1991, Ambar (1992), Santos (1999) Rosselloneses, 1299, p. 220, l. 4) Com han assenyalat per al castellà antic autors com Bossong (2006), Fernández Ordóñez (2008, Rodríguez Molina (2010), Sitaridou (2011) i d'altres, l'avantposició del subjecte en les oracions de verb finit té efectes semàntics, ja que el constituent anticipat s'interpreta com a destacat, bé perquè és el focus contrastiu o bé perquè té 8. Grévisse (1993: §256) D'altra banda, els subjectes avantposats de les CA de la llengua antiga tenen una expansió sintàctica limitada a Article determinat / Demostratiu + N (vg.…”

Section: Avel·lina Suñer Simetries De Mirall En L'ordre Intern De Lesunclassified

Simetries de mirall en l’ordre intern de les construccions absolutes: del català antic al català actual

Gratacós

2016

Caplletra

View full text Add to dashboard Cite

Resum: Se sol assumir que les construccions absolutes manifesten les mateixes propietats sintàctiques i interpretatives que les subordinades adverbials però, en contrast amb aquestes, no disposen d'un subordinant explícit. En aquest article argumentarem en contra d'aquesta idea. Partint de l'anàlisi de la dislocació del subjecte en el català primitiu i en l'actual, justificarem que les CA encapçalades per una vegada i un cop en català tenen un subordinant format composicionalment per dues porcions discontinues: d'una banda, una preposició incorporada en l'estructura sublè-xica del participi, seguint la proposta de Gallego & Hernanz (2012) i, de l'altra, una expressió temporal (una vegada, un cop) que codifica gramaticalment un valor d'anterioritat respecte dels fets que s'esdevenen en l'oració principal.Paraules clau: construcció absoluta, ordre de paraules, perifèria esquerra, tòpic, gramaticalització, subordinació adverbial.Abstract: Absolute constructions are supposed to display the main syntactic and interpretive properties of adverbial subordinate clauses but, in contrast to them, they lack any overt subordinating element. This article provides arguments against this hypothesis. On the basis of the argument (*) La recerca inherent en aquest article s'ha dut a terme dintre dels projectes Periferias y cambio lingüístico: descripción, teoría y aplicaciones (FFI2011-29440-C03-02) i Variación en la interfície Morfología-Sintaxis (FFI2014-56968-C4-4-P). Agraeixo a Cristina Matute les indicacions bibliogràfiques i a Albert Rossich els comentaris sobre l'origen i la contextualització de la forma co(l)p. Com és habitual en aquestes ocasions, els errors que resten en el text s'han d'atribuir a l'autora.

show abstract

“…Fernández Ordóñez 2008, Sitaridou 2011, como ocurre en el romance actual, sino que se deba a la pervivencia de algunas estructuras sintácticas latinas capaces de generar ese orden de constituyentes. En este sentido, parece adecuado adoptar un planteamiento en la línea minimalista de Biberauer y Roberts (2005), quienes explican los cambios en el orden de constituyentes que se producen en inglés antiguo (OV) y medieval (VO) como resultado de la coexistencia de distintas opciones de cómputo sintáctico para satisfacer la comprobación de rasgos formales asociados a V.…”

unclassified

El origen exaptativo de los clíticos pronominales

Cachero

2014

Verba

View full text Add to dashboard Cite

Este trabajo ha sido realizado parcialmente al amparo del Programa de ayudas postdoctorales Marie-Curie-Clarín-COFUND, financiado por la Comisión Europea a través del VII Programa Marco y por el Gobierno del Principado de Asturias. Deseo agradecer a los revisores anónimos de la revista sus observaciones y comentarios que, sin duda, han contribuido a mejorar la versión previa. No obstante, los errores que subsistan son únicamente a mí atribuibles. Quisiera también dar las gracias a Pilar García Mouton, por sus comentarios sobre la primera versión, y a Marta Sánchez Orense, Soraya Salicio Bravo y Francisco Fernández-Rubiera, por proporcionarme ciertas referencias bibliográficas fundamentales. Rosabel san segundo CaCheRo CLUL-FLUL Universidade de LisboaResumen. Los clíticos pronominales del español actual y sus particularidades sintácticas son el resultado de diversos cambios gramaticales que se han sucedido desde el latín y han provocado diversos procesos de reajuste que responden a la necesidad de satisfacer los requisitos formales que imponen los sistemas cognitivos que integran la Facultad del Lenguaje. Por su naturaleza estructural y su inespecificidad funcional, los clíticos pueden conceptualizarse como una exaptación, es decir, como una novedad evolutiva cuya emergencia es efecto colateral de la estructura interna de la gramática, que ha sufrido modificaciones en diversos aspectos como el sistema pronominal, el orden de constituyentes oracionales y la interpretación de las cláusulas de infinitivo. Palabras clave: clíticos, cambio lingüístico, exaptación, sintaxis diacrónica, minimalismo.AbstRAct. Contemporary Spanish pronominal clitics and their syntactic characteristics are the result of several grammatical changes that have been following one another since Latin and have brought about a wide range of readjustment processes due to the need of satisfying formal requirements imposed by the cognitive systems which are part of the Faculty of Language. Because of their structural nature and their non-specific function, clitics can be conceptualized as an exaptation, that is as an evolutionary novelty whose emergence is a side effect of the internal structure VERBA, 2015, vol. 42: 59-98 • SECCIÓN ARTIGOS Rosabel San Segundo Cachero 60 of grammar, which has suffered changes in several aspects such as the pronominal system, the sentence word order and the interpretation of infinitive clauses.

show abstract

Word order and information structure in Old Spanish

Cited by 30 publications

References 24 publications

The nature of Old Spanish verb second reconsidered

The nature of Old Spanish verb second reconsidered

Simetries de mirall en l’ordre intern de les construccions absolutes: del català antic al català actual

El origen exaptativo de los clíticos pronominales

Contact Info

Product

Resources

About