COVID-19 ha accelerat el procés d'adaptació al treball telemàtic on l'entorn acadèmic també ha patit canvis. La comunitat investigadora ha normalitzat la participació en congressos a través de l'ordinador.L'objectiu d'aquest estudi és analitzar els elements que intervenen en el discurs oral en les comunicacions en congressos digitals acadèmics per a identificar els patrons de comunicació més utilitzats pels investigadors.Des d'inicis del segle XXI, diversos autors han explorat aquest gènere discursiu al considerar-lo l'homòleg oral de l'article científic. Aquests mateixos autors demanden més atenció als gèneres orals, en considerar-los poc estudiats en comparació amb els gèneres acadèmics escrits.Per a l'anàlisi s'utilitza l'Anàlisi del Discurs Multimodal (ADM). Aquesta metodologia entén que, només considerant tots els elements del discurs es pot tindre una idea global de com és la comunicació. D'aquesta manera, considerar únicament el que es diu (el llenguatge) no permet desxifrar tot el significat. Per això, els autors de l'ADM proposen analitzar elements com l'aspecte visual, el llenguatge o els gestos de l'orador.Entre els resultats, destaca el protagonisme de les diapositives a les comunicacions, el desenvolupament d'un patró per a l'estructura del discurs i la poca rellevància dels gestos, que a penes són percebuts per la càmera.Aquestes dades permeten conèixer els models de comunicació en els congressos digitals, així com atendre els elements més urgents que cal tractar per a millorar la comunicació efectiva a través de l'ordinador i la càmera web.
Paraules clauAnàlisi multimodal del discurs, comunicació digital, comunicació oral, gèneres discursius, multimodalitat.