El artículo examina la trayectoria de los estudios sobre el crédito y los mercados financieros en la Península Ibérica a finales de la Edad Media, desde los primeros trabajos sobre la usura y el préstamo a interés, fundamentalmente judío, en la primera mitad del siglo XX, hasta las líneas de investigación más recientes, que se ramifican en diversas direcciones, desde el marco teórico, doctrinal y legal del mercado del crédito y el estudio de los diferentes instrumentos financieros –préstamo a interés, crédito comercial y bancario, crédito a largo plazo en forma de censales y censos consignativos– a la deuda pública y el crédito privado, especialmente el crédito rural. Todos estos estudios muestran el vigor y la fecundidad de un tema de estudio sustancial, nuclear, que apela a múltiples áreas de conocimiento, desde la historia rural y agraria a la historia urbana, fiscal y financiera. También muestra la vitalidad de una historia económica que sigue siendo más histórica que econométrica, con datos y métodos cuantitativos, pero sin necesidad de imponer lógicas contemporáneas, neoclásicas o neoliberales, a las economías del pasado.

ResumL'article estudia l'impacte de la conquesta i la colonització cristianes del segle xiii sobre el paisatge i el poblament a la Ribera del Xúquer, una comarca construïda i definida principalment per la influència d'aquest riu. En particular, tracta d'analitzar tant la societat musulmana anterior a la conquesta com la nova societat feudal sorgida després, a partir d'una font excepcional com són els llibres de repartiment de les terres i cases expropiades als antics propietaris i assignades als nous colons. En una primera part s'examina la font principal, el Llibre del Repartiment, les seues possibilitats i els seus límits, per a continuació abordar les successives etapes de la conquesta i colonització del territori, la distribució de castells, torres i alqueries, així com la concessió tant de petits i mitjans lots de terra com de grans explotacions, anomenades "honors", "heretats" i "reals". També s'hi estudia la importància del regadiu a un país d'aigua i marjal, entre el riu Xúquer i el llac de l'Albufera. L'article es tanca amb una mirada a la població musulmana expropiada, que només comença a emergir molt lentament en l'atenció dels historiadors.