Un preludi és una peça instrumental, generalment interpretada per un solista que serveix de preàmbul a una obra musical més complexa. Tot i que el preludi ha variat i evolucionat segons l'estil i l'època musical, sempre ha conservat aquest aspecte introductori. Tot i això, en els seus orígens el preludi era realment una presa de contacte dels llaütistes i violistes de mà amb l'instrument, per afinar-lo, escalfar els dits, sonoritzar la tonalitat... Tenia un caràcter lliure on s'utilitzaven ornamentacions, "rasguejats", escales, en definitiva elements interpretatius improvisatoris que evidenciaven les destreses de l'intèrpret i posaven en situació a l'oient. Aquesta introducció, a mode de preludi, utilitzarà per escalfar i afinar i de manera lliure, elements que puguen posar en situació al lector en la sèrie d'articles que presentem en aquest monogràfic. Aquest monogràfic, permet reunir una sèrie d'articles al voltant de la música i la musicologia de la província. Suposa un estudi sense precedents d'alguns aspectes contextuals, institucionals, musicals i biogràfics de les nostres comarques. Trobem antecedents a l'Historia de Músics de Castelló, de Benito Traver o els estudis de Vicent Ripollés; també als volums de Músicos Valencianos d'Adam Ferrero trobem pinzellades d'algunes biografies o als dos volums del Diccionari de la Música Valenciana amb una sèrie d'entrades tant d'autors com d'institucions o estils tractats amb rigor. La música del xviii a la Catedral de Sogorb de Capdepón i altres, els estudis de Francesc Tàrrega per Emili Pujol, revisats per Adrià Rius, el meu mateix sobre Vicent García Julbe, el d'Abel Mús per Daniel Gil, són entre altres fites aïllades en mig d'un gran solar que és la historiografia musicològica a la província de Castelló. Que no tinguem estudis musicològics no vol dir que no haguem tingut música. És impensable plantejar-se una societat sense música. Però... és possible una societat sense Educació Musical? La societat des del punt de vista de la Formació Musical s'estructura institucionalment en amateur i professional per edats. L'Escola i els instituts s'encarreguen des dels 3 anys fins els 18, de la formació musical i (com dirien Les luthiers) d'altres matèries exòtiques com matemàtiques, llengua, ciències experimentals, etc. De manera paral•lela tenim les Escoles de Música, on podem trobar que es pot començar als 3 anys amb experiències premusicals, i els conservatoris on comencen de manera professional als 8 anys i es pot allargar fins els 24 com a mínim. En aquest últim cas, Conservatori i Universitat solapen les edats per a una Formació Superior Reglada. Als conservatoris es forma instrumentistes, directors, compositors, etc., professionalment i a la Universitat... mestres, musicòlegs i doctors. Aquells que només volen aprendre per aprendre, els Conservatoris els submergeixen dintre d'una bassa de metodologies, programes, continguts i avaluacions orientades a la professionalitat que ofega qualsevol diletant. En canvi, són les Escoles de Música les que, ben plantejades, compleix...
