No abstract

From a Foucauldian approach, neoliberal rationality in science can be understood as a form of governance of the self that produces mechanisms through which the subject is constructed and subordinated at the same time. In this study we examine subjectivation processes and gender in centres of research created under neoliberal scientific rationality. We analyse 19 semi‐structured interviews of men and women researchers conducted in three highly competitive centres of excellence — a context rarely addressed in the literature of academic subjectivities. Following a critical discourse analysis, we show how subjectivation processes of neoliberal rationality result in two main discursive mechanisms of subjection that prevent or hinder alternative subjectivities and collective resistance, especially for women, presenting a double turn that we call: a ‘turn on oneself’ and a ‘gendered turn on oneself’. We conclude that these centres are spaces which provide the conditions of possibility to develop a scientific entrepreneurial self, excluding ‘other’ scientific subjectivities and preventing possible resistances that could emerge from them.

Les cibercampanyes digitals són un fenomen utilitzat per moviments socials i grups polítics amb una freqüència cada vegada més notable. No obstant això, aquesta popularitat sempre ve acompanyada d'algunes conseqüències que poden no ser tan beneficioses per a moviments socials com el feminisme contemporani o el conflicte que denuncien. Així doncs, algunes mobilitzacions digitals provoquen escissions entre els àmbits físic i digital que, de vegades, es tradueixen en l'homogeneïtzació de categories socioculturals com el gènere, la raça o l'edat. En aquest article analitzarem la campanya #BringBackOurGirls, nascuda fa cinc anys, el desenvolupament de la qual s'ha utilitzat per a comprovar l'èxit d'aquestes cibercampanyes dins del feminisme contemporani. A través d'una anàlisi del discurs crític feminista (FCDA) amb un enfocament genealògic feminista dels nous materialismes, l'article pretén analitzar el desenvolupament temporal i espacial de l'esmentada campanya per a reconfigurar una política feminista afirmativa, que consisteix a reconfigurar nocions preestablides com les de «xiqueta», «agencialitat» i «alteritat» per a aconseguir moviments amb capacitat de resposta. Així doncs, realitzarem una etnografia del hashtag (Bonilla i Rosa, 2015) per a comparar l'inici de la campanya i la seua situació actual. Els resultats intentaran localitzar el pas de l'àmbit local al global, on es dilueixen els poders estructurals, les agències individuals i les polítiques afirmatives feministes glocals.

No abstract

RESUMEN La excelencia en la ciencia es definida como un proceso neutro para la selección y el reconocimiento de las teorías e investigaciones más valiosas. Este principio está basado en la metrización de la vida académica a través del empleo de criterios universales que apoyan el juego justo y la igualdad de oportunidades. Sin embargo, las teorías feministas han reclamado que la organización de la ciencia basada en la excelencia nunca es neutral ni objetiva. La meritocracia reproduce las desigualdades de todas las estructuras sociales, particularmente aquellas relacionadas con los estereotipos de género y las barreras en la evaluación de las carreras de investigación y los resultados de investigación. En este artículo, proponemos que la excelencia en el conocimiento es producido sólo cuándo el género y la ciencia se crean procesualmente.