Numerous studies have used percutaneous electrical stimulation (PES) in the context of training programs to develop strength and physical performance in healthy populations (sedentary or trained). Significant increases in muscle and fiber cross-sectional area, isokinetic peak torque, maximal isometric and dynamic strength, and motor performance skills have been found after PES training. These strength gains are explained on the basis of the characteristics of PES motor units (MUs) recruitment: (a) a continuous and exhausting contractile activity in the same pool of MUs during the entire exercise period, (b) a supramaximal temporal recruitment imposed by the high frequency chosen (up to 40 Hz), and (c) a synchronous recruitment of neighboring fibers. The PES training method is complementary to voluntary training, mainly because the application of PES causes an unconventional spatial recruitment of MUs that, depending on the muscular topography, may entail the preferential recruitment of the fast-twitch MUs. In addition, the method does not specifically develop elasticity in skeletal muscle, and it must be accompanied by a technical workout.

No abstract

En l'actualitat, investigadors i entrenadores utilitzen la repetició màxima (1RM) en l'exercici d'esquat com la mesura més identificativa i representativa de la màxima força muscular en el moviment d'extensió de maluc i genoll. El present treball de revisió té el propòsit de descriure els procediments utilitzats en investigació per avaluar la 1RM en l'exercici d'esquat i analitzar els factors determinants del seu rendiment. Amb mostres de subjectes entrenats, en la majoria d'estudis revisats s'utilitzen protocols de mesura molt similars. A més a més, l'heterogeneïtat dels resultats publicats en relació amb el rendiment obtingut en la 1RM es deu fonamentalment a diferències relacionades amb l'edat i el sexe dels executants, la tècnica d'execució de l'exercici d'esquat i/o l'historial d'entrenament de força de la mostra seleccionada segons pràctica esportiva.

En la actualidad, investigadores y entrenadores utilizan la repetición máxima (1RM) en el ejercicio de sentadilla como la medida más identificativa y representativa de la máxima fuerza muscular en el movimiento de extensión de cadera y rodilla. El presente trabajo de revisión tiene el propósito de describir los procedimientos utilizados en investigación para evaluar la 1RM en el ejercicio de sentadilla y analizar los factores determinantes de su rendimiento. Con muestras de sujetos entrenados, en la mayoría de estudios revisados se utilizan protocolos de medida muy similares. Además, la heterogeneidad de los resultados publicados en relación al rendimiento obtenido en la 1RM se debe fundamentalmente a diferencias relacionadas con la edad y sexo de los ejecutantes, la técnica de ejecución del ejercicio de sentadilla y/o el historial de entrenamiento de fuerza de la muestra seleccionada según práctica deportiva.