This paper presents the results of the 'Roman Barcino Water Network' Project. This study employed a series of methodologies aiming at joining and interpreting all data available on water supply, distribution, management, use and discharge in the Roman colony of Barcino (modern Barcelona). Analyses of the results substantially modified previous knowledge of Barcino's water organization and provided one of the few examples in which the whole water system of a Roman city has been tackled. We concluded that the water supply employed a single aqueduct, which divided before entering the city and not two of them as it was previously assumed. Barcino's water distribution system was designed according to the different uses of water and was conditioned by the city's particular topography. The results also stress the colony's ample water availability, which despite its small size, allowed the maintenance of multiple public and private baths as befitted an accommodated population of merchants and administrators.

Tras una primera parte en la que ponemos de manifiesto la escasez de investigaciones arqueológicas sobre construcciones termales medicinales de época roniana en nuestro país, pasamos a describir el conjunto termal de Caldes de Montbui. La parte mejor conservada corresponde a la plaza de la Font del Lleó, seguida del Antiguo Hospital de Santa Susagna. A continuación, damos una interpretación de las estructuras conocidas, intentando clarificar la diferencia entre los dos términos laconicum y concamerata sudatio. Se completa el trabajo con un intento de reconstrucción del balneario y las conclusiones, en las que se destaca la importancia del mismo.After a first part in which we point out the lack of archaeological researchs about medical thermal buildings in Román times in our country, we discribe tlie thermal site of Caldes de Montbui. The best preserved part is the square of «Font del Lleó», followed by the Oíd Hospital of Santa Susagna. We continué with an approarch to the known structures, trying to clarify the difference between the words laconicum and concamerata sudatio. The work is completed with an attempt of reconstruction of the spa and with the conclusions in wich its importance is shown.

Resumen: En este trabajo presentamos el hallazgo de los restos de una panadería de época tardorromana, excavada en la intervención de la calle Avinyó, en el casco histórico de Barcelona. Se ha documentado parte de un horno de calentamiento directo, de forma cuadrangular y estructura interna circular con cubierta cupulada, que presenta en su frontal un molino harinero, procedente de las canteras de Orvieto, que aparece, volteado y vaciado, reutilizado como contenedor. En la segunda parte de este trabajo procedemos al análisis de las evidencias productivas localizadas en la Colonia Barcino, tanto intramuros como en su suburbium próximo, coetáneas a los restos documentados en la Domus de Avinyó.Abstract: This article presents the find of part of a late Roman bakery located at the Avinyó Street in the ancient quarter of the city. Part of a furnace has been documented. The furnace is a direct heating of square-shaped type and circular internal structure with domed cover, presenting on its front a mill flour, from the quarries of Orvieto, which appears, flipped and emptied, reused as a container.In the second part of this article we carry out analysis of the productives evidences locates in the Colonia Barcino, both inside the walled area as in the nearest suburbium, contemporaries to the ones documented in the domus Avinyó.

La ciutat de Barcelona està estretament vinculada al mar i per tant, la seva història està associada a la morfologia i als canvis del seu front marítim, que configuraren diferents espais portuaris. El present treball aborda l’evolució del front litoral barceloní amb l’objectiu de caracteritzar i localitzar les àrees per a fondejar els vaixells amb anterioritat a la construcció de les estructures portuàries dels segles XV-XVI. En el lòbul deltaic dret del Besòs, s’ha recollit informació sedimentològica i cronològica de més de 200 sondatges geològics, que han permès detectar l’existència de dos sectors deprimits amb presència de llims i argiles orgànics. Aquests nivells indiquen l’existència, entre l’antiguitat tardana i la baixa edat mitjana, a prop de la ciutat de Barcelona, d’espais protegits de l’onatge per barres sorrenques, amb calatges de fins a 7 m i que podrien haver constituït per tant, àrees adequades per a fondejar.

No abstract