Scope The uptake of dietary plant small RNAs (sRNAs) in consumers remains controversial, which is mainly due to low dietary content in combination with poor fractional absorption. MIR2911, among all the plant sRNAs including microRNAs, has been shown to be one of the most robustly absorbed sRNAs. Here we analyze the unusual abundance and unique genesis of MIR2911 during vegetable processing. Methods and Results Using qRT-PCR, the abundance of MIR2911 increased dramatically in macerated tissues while other microRNAs degraded. The accumulation of MIR2911 correlated with the degradation of the rRNAs, consistent with MIR2911 being derived from the 26S rRNA. Bioinformatic analysis predicts a microRNA-like precursor structure for MIR2911; however, no reciprocal increase in the putative star-strand was noted, and using an Arabidopsis mutation deficient in miRNA processing the accumulation of MIR2911 appeared Dicer independent. MIR2911 was incorporated into the mammalian RNA-induced silencing complex as demonstrated in HEK293T cells, where transfected synthetic MIR2911 modestly suppressed the activity of a cognate luciferase reporter. Conclusion The genesis and increase of MIR2911 post-harvest is atypical, as traditional plant bioactives are less plentiful as vegetables lose freshness. These findings explain the disparity in sera detection between MIR2911 and canonical plant-based miRNAs.

Mol. Nutr. Food Res. 2017, 61, 1600974. DOI: https://doi.org/10.1002/mnfr.201600974 When vegetables such as cabbage are processed the small RNA MIR2911 (depicted as a hairpin), derived from the 26S rRNA, greatly multiply. The propagation of MIR2911 correlates with the degradation of the rRNA during processing. The enhancement of bioavailability post‐harvest makes this dietary RNA unique among putative plant bioactive compounds.

Les proteïnes quinasa de Saccharomyces cerevisiae Sat4 (Hal4) i Hal5 són necessàries per a l'estabilitat del transportador de K + d'alta afinitat Trk1 i d'algunes permeases d'aminoàcids i de glucosa. L'anàlisi transcriptòmic d'una soca mutant hal4 hal5 revela que l'absència d'aquests gens origina alteracions generals en el metabolisme d'aminoàcids i de glucosa, dades que confirmem mitjançant la mesura de la ruta Gcn2--Gcn4, de la presa de metionina i leucina, de l'activitat de succinat deshidrogenasa (SDH), del consum de glucosa i de la producció d'etanol d'aquest mutant. En aquesta Tesi, hem demostrat que la permeasa d'alta afinitat de metionina, Mup1 es degrada en el vacúol en absència d'un suplement de potassi en el mutant hal4 hal5, igual que altres permeases de la membrana plasmàtica com Hxt1, Can1, Fur4 i Gap1. Aquesta desestabilització de Mup1 podria explicar el defecte en la presa de metionina observat i suggereix que Hal4 i Hal5 estan implicades en un mecanisme general de regulació de l'estabilitat de les permeases a la membrana plasmàtica. Aquesta hipòtesi va ser corroborada mitjançant estudis amb inhibidors de l'endocitosi i mutants en l'E3 ubiquitina ligasa Rsp5, responsable de la ubiquitinació i posterior degradació vacuolar de les permeases estudiades. El procés d´ubiquitinació, en molts casos, precisa d'adaptadors específics per reconèixer la proteïna diana. Fins al moment s'han descrit 19 proteïnes adaptadores de Rsp5, entre les quals es troben 9 proteïnes ART (Adaptadors de trànsit relacionats amb arrestina). En aquest treball hem investigat si existeix una connexió funcional entre les quinases Hal4 i Hal5 i els ARTs; aquest mecanisme podria explicar els fenotips observats. Estudiem si Art1, regulador de l'endocitosi de Mup1 i Can1, està implicat en la internalització d'aquestes permeases a la soca hal4 hal5. Les nostres dades indiquen que Art1 no és necessari per a la internalització de Mup1 i Can1 en una soca hal4 hal5 en absència d'un suplement de potassi, suggerint un paper nou de les quinases Hal4 i Hal5. Ampliem l'estudi per incloure el transportador d'àcid aspàrtic i glutàmic, Dip5, en l'endocitosi del qual intervé principalment Aly2 (Art3). Els resultats van ser positius recolzant un mecanisme més general de regulació de les permeases de la membrana plasmàtica per part d'aquestes quinases. S'ha proposat que Npr1, una quinasa que és un efector del Target of rapamycin Complex 1 (TORC1), controla l'activitat de Art1, Aly1 (Art6) i Aly2 (Art3) i genera l'acumulació d'algunes permeases a la membrana plasmàtica. Observem nivells menors d'expressió de Npr1 en mutants hal4 hal5, a més d'un estat d'hiperfosforilació constitutiu semblant al de cèl••lules WT en condicions de potassi limitant. A més, la sobreexpressió de la quinasa NPR1 rescata parcialment els defectes de creixement observats en medis amb baixa disponibilitat de potassi i la inestabilitat de permeases de la membrana plasmàtica descrits en el mutant hal4 hal5. Per tant, identifiquem part de la ruta regulada per les quinases Hal4 i Hal...