El propòsit és mapejar i examinar el desenvolupament d'infraestructura i les instal·lacions sobre el valor de la terra, tant econòmicament com espacialment. L’estudi va utilitzar una anàlisi de línia d’iso-valor per descriure els augments del preu de la terra en dues dècades (2000-2010), models de preus hedònics per determinar com la variable influeix en els augments del preu de la terra i la regressió ponderada geogràficament per descriure l’heterogeneïtat i la dependència espacials. Els resultats van mostrar que la ubicació variable dels terrenys ubicats en habitatges agrupats, la proximitat a l’estació, la proximitat a la terminal d’autobusos i la proximitat a les portes de peatge es van convertir en els factors principals que influeixen en els preus dels terrenys. Aquestes troballes suggereixen que la connectivitat del transport central i perifèric és una consideració en la fixació de preus. La necessitat de transport massiu com a consideració a la selecció d’habitatges en comunitats de la perifèria. Aquestes troballes poden ajudar els formuladors de polítiques a dirigir i controlar l’estructura espacial del desenvolupament econòmic regional i les polítiques relacionades amb la captura del valor del sòl. The purpose is to map and examine infrastructure development and facilities on the land value both economically and spatially. The study used iso-value line analysis to describe land price increases in two decades (2000-2010), hedonic pricing models to determine how variable influences land price increases and Geographically Weighted Regression to describe spatial heterogeneity and spatial dependence. The results showed that the variable location of land located in cluster housing, proximity to the Station, proximity to the bus terminal, and proximity to toll gates became the main factors influencing land prices. These findings suggest that periphery and central transport connectivity are a consideration in pricing. The need for mass transportation as a consideration in the selection of homes in periphery area communities. These findings can help policymakers direct and control the spatial structure of regional economic development and policies related to land value capture. El propósito es mapear y examinar el desarrollo de infraestructura y las instalaciones sobre el valor de la tierra, tanto económica como espacialmente. El estudio utilizó un análisis de línea de iso-valor para describir los aumentos del precio de la tierra en dos décadas (2000-2010), modelos de precios hedónicos para determinar cómo la variable influye en los aumentos del precio de la tierra y la regresión ponderada geográficamente para describir la heterogeneidad y la dependencia espaciales. Los resultados mostraron que la ubicación variable de los terrenos ubicados en viviendas agrupadas, la proximidad a la estación, la proximidad a la terminal de autobuses y la proximidad a las puertas de peaje se convirtieron en los principales factores que influyen en los precios de los terrenos. Estos hallazgos sugieren que la conectividad del transporte central y periférico es una consideración en la fijación de precios. La necesidad de transporte masivo como consideración en la selección de viviendas en comunidades de la periferia. Estos hallazgos pueden ayudar a los formuladores de políticas a dirigir y controlar la estructura espacial del desarrollo económico regional y las políticas relacionadas con la captura del valor del suelo.

Lingkungan perkotaan di Indonesia menghadapi tantangan besar dalam mempertahankan dan meningkatkan kualitasnya. Tujuan dari riset ini adalah untuk mengkaji perubahan tingkat kualitas lingkungan perkotaan di Kota Depok dari tahun 2010 hingga tahun 2020. Dengan menggunakan indikator dari City Prosperity Index (CPI). Analisis terhadap infrastruktur perumahan dan lingkungan, infrastruktur sosial, serta mobilitas perkotaan dilakukan. Diperoleh hasil bahwa dengan meningkatnya jumlah penduduk, kualitas infrastruktur lingkungan perkotaan di Kota Depok dalam satu dekade terakhir tidak turut meningkat. Bertambahnya kepadatan penduduk tidak diiringi dengan meningkatnya infrastruktur lingkungan yang masih pada tingkat pelayanan rendah. Disimpulkan bahwa, untuk meningkatkan kesejahteraan Kota Depok maka peningkatan kuantitas, dan kualitas dari infrastruktur lingkungan perumahan, sosial, dan transportasi masih harus menjadi prioritas utama.