The technological advances of the 21st century lead us to think about spatial designs that, even when approached from the field of architecture, could require more than physical and palpable solutions, since proposals incorporating processes of a virtual or intangible nature should also be considered. Following this line, this text presents a design methodology for a route-based spatial strategy carried out with the support of Geographic Information Systems (GIS). The strategy, based on the new tourist approaches that were accentuated after the COVID-19 pandemic, such as proximity or kilometer 0 tourism, aims to value the Historic Urban Landscape as a touristic product and brings a new vision to the way of "reading the historic city" through a system of alternative tourist routes that include urban spaces and lesser-known architecture. The route design rejects the traditional model based on the isolated visit to cultural landmarks, and the landscape is considered as the common thread of the associated architectural elements. The main contribution of this text is the presentation of a graphical methodology to project these routes based on data analysis in GIS, which uses historical, sensory and mathematical criteria generated from operations with georeferenced data. This study opens the doors to deeper diagnostic and project methodologies in which advanced graphic tools like GIS are imposed as powerful graphic means to generate new ways of offering efficient solutions to contemporary problems.

No abstract

Partint de la idea de la ciutat com a palimpsest en el qual se superposen les petjades de les generacions, el text que es presenta a continuació reflexiona sobre el paper del paisatge i el patrimoni com a dipositaris de la memòria col·lectiva. Per a això, després de realitzar una exposició de la problemàtica del cas d'estudi triat (el llegat patrimonial de la mineria a Melilla), justifica la seva idoneïtat emparant-se en un marc estratègic i conceptual específics, situant el seu punt de partida en les polítiques contemporànies de paisatge i patrimoni. Posteriorment, presenta una metodologia d'anàlisi de la percepció subjectiva, que es complementa amb anàlisis històriques i espacials. L'objectiu d'aquest mètode és mesurar com de llegible és un paisatge patrimonial per a la població. Una de les principals aportacions és la transformació de les dades d'una enquesta en una cartografia que mostra el model mental de percepció d'aquest paisatge de cada grup de població analitzat. La seva pretensió és la de funcionar com una eina de diagnòstic de la problemàtica paisatgística des de l'anàlisi de la percepció, que pugui ser útil com a base per a plantejar accions específiques encaminades al reforç de la relació entre el patrimoni i el seu context. Starting from the idea of the city as a palimpsest in which the traces of generations are superimposed, the text that follows reflects on the role of landscape and heritage as repositories of collective memory. To do this, after exposing the problem of the chosen case study (the patrimonial legacy of mining in Melilla), it justifies its suitability based on a specific strategic and conceptual framework, placing its starting point in contemporary landscape policies and heritage. Later, it presents a methodology for the analysis of subjective perception, which is complemented with historical and spatial analyses. The objective of this method is to measure how legible a heritage landscape is for the population. One of its main contributions is the transformation of the data from a survey into a cartography that shows the mental model of perception of this landscape for each population group analyzed. Its aim is to work as a diagnostic tool for landscape problems from perception analysis, which can be useful as a basis for proposing specific actions aimed at strengthening the relationship between heritage and its context. Partiendo de la idea de la ciudad como palimpsesto en el que se superponen las huellas de las generaciones, el texto que se presenta a continuación reflexiona sobre el papel del paisaje y el patrimonio como depositarios de la memoria colectiva. Para ello, tras realizar una exposición de la problemática del caso de estudio elegido (el legado patrimonial de la minería en Melilla), justifica su idoneidad amparándose en un marco estratégico y conceptual específicos, situando su punto de partida en las políticas contemporáneas de paisaje y patrimonio. Posteriormente, presenta una metodología de análisis de la percepción subjetiva, que se complementa con análisis históricos y espaciales. El objetivo de este método es medir cómo de legible es un paisaje patrimonial para la población. Una de las principales aportaciones es la transformación de los datos de una encuesta en una cartografía que muestra el modelo mental de percepción de este paisaje de cada grupo de población analizado. Su pretensión es la de funcionar como una herramienta de diagnóstico de la problemática paisajística desde el análisis de la percepción, que pueda ser útil como base para plantear acciones específicas encaminadas al refuerzo de la relación entre el patrimonio y su contexto.

La formació en valors dels futurs arquitectes i arquitectes i la seva presa de consciència sobre el paper que tindran en la societat no són temes sovint tractats de manera específica en els estudis superiors d'Arquitectura. No obstant això, les situacions viscudes durant la pandèmia de la COVID-19 han delatat grans demandes espacials que requereixen de professionals conscienciats amb les necessitats del seu ara. En l'experiència docent que es descriu i analitza en aquest text, es tracta com a tema principal l'habitatge i la seva adaptabilitat a l'habitar contemporani, prenent com a punt de partida l'observació i qüestionament de la pròpia experiència de l'habitar. L'entorn virtual en un moment de docència confinada i la metodologia docent basada en l'aprenentatge actiu, seran els suports d'aquesta activitat assajada amb els alumnes i les alumnes de nou ingrés en Arquitectura. The training in values of future architecture professionals and their awareness of the role they will play in society are not topics that are often dealt with specifically in higher studies in Architecture. However, the living situations during the COVID-19 pandemic have revealed great spatial demands that require professionals aware of the needs of their now. In the teaching experience that is described and analyzed in this text, the main topic is housing and its adaptability to contemporary living, taking as a starting point the observation and questioning of the experience of living itself. The virtual environment at a time of confined teaching and the teaching methodology based on active learning, will be the supports of this rehearsed activity with new students in Architecture. La formación en valores de los futuros arquitectos y arquitectas y su toma de consciencia sobre el papel que desempeñarán en la sociedad no son temas a menudo tratados de forma específica en los estudios superiores de Arquitectura. Sin embargo, las situaciones vividas durante la pandemia de la COVID-19 han delatado grandes demandas espaciales que requieren de profesionales concienciados con las necesidades de su ahora. En la experiencia docente que se describe y analiza en este texto, se trata como tema principal la vivienda y su adaptabilidad al habitar contemporáneo, tomando como punto de partida la observación y cuestionamiento de la propia experiencia del habitar. El entorno virtual en un momento de docencia confinada y la metodología docente basada en el aprendizaje activo, serán los soportes de esta actividad ensayada con los alumnos y alumnas de nuevo ingreso en Arquitectura.

No abstract