En los últimos años se ha ratificado la necesidad de implementar una nueva democracia participativa en los asuntos urbanos, donde los ciudadanos gestionen, informen, reflexionen y planteen soluciones ante los problemas actuales y futuros de las ciudades. Los Urban Centers o centros de innovación urbana están surgiendo como herramientas en pro de la construcción de políticas urbanas colaborativas mediante el fortalecimiento del rol activo de los ciudadanos con intereses comunes, con una visión local y global. El objetivo principal a desarrollar en la ponencia es la conceptualización y aproximación en torno a los urban center y su estado actual, tomando como referencia el caso de Bolonia, Barcelona y Boston, además de establecer la relación actual entre lo presencial y lo digital en la participación ciudadana.Se ha recopilado información documental sobre los UC, haciendo énfasis en el papel que tienen éstos en la participación activa y directa de los ciudadanos, que nos permite entender el fenómeno y sus variantes y las posibilidades que pueden resultar de su aplicación en las esferas de la participación ciudadana. Además de ello, para poder profundizar más en la implementación de esta participación, se plantea una metodología que permita determinar las estrategias necesarias para ello, con el apoyo de los colectivos implicados en este proceso y el uso de las nuevas plataformas y medios digitales. Dicha metodología se divide en tres fases, que van desde el diagnóstico actual, hasta la generación colectiva de propuestas; dichos datos serán obtenidos y procesados con plataformas de encuestas y participación, además de mesas de trabajo presenciales.Al analizar los resultados, nos podemos percatar de la poca divulgación que ha tenido este tipo de mecanismo de participación ciudadana, alcanzando su mayor difusión y puesta en práctica en Italia, siendo el UC de Bolonia el punto de referencia. Un caso interesante es el de Boston, el cual está en la transición de un centro a una red de centros, lo que permite el intercambio de experiencias, plantear problemas y soluciones comunes y satisfacer las necesidades específicas y generales de la ciudad y sus ciudadanos. En el caso de Barcelona, se está implementando un UC donde se fomenta la innovación urbana en los ámbitos social, urbanístico, económico y tecnológico. Estas buenas prácticas, aunque necesitan expandirse y renovarse, pueden servir como plataforma para la creación de una red de forma territorialmente descentralizada de puntos de referencia de participación ciudadana y de prácticas colectivas urbanas. A partir de esto, es importante seguir tres líneas: transformar los ya existentes, incluyendo a los ciudadanos no sólo como espectadores, sino como agentes activos en la conformación de la ciudad, a través de talleres, seminarios, debates, plataformas digitales, documentación, centros de exposición y mesas de trabajos, de la mano de las nuevas tecnologías de cara al usuario-ciudadano; crear una red más amplia de UC, interconectadas unas con otras, para intercambiar experiencias y buenas prácticas, y crear herramientas o apoyarnos en las ya existentes, para una participación en tiempo real, más transparente y accesible. Esto supone mayor cobertura e información de los procesos actuales de participación. En els últims anys s'ha ratificat la necessitat d'implementar una nova democràcia participativa en els assumptes urbans, on els ciutadans gestionin, informin, reflexionin i plantegin solucions davant els problemes actuals i futurs de les ciutats. Els Urban Centers o centres d'innovació urbana estan sorgint com a eines en pro de la construcció de polítiques urbanes col·laboratives mitjançant l'enfortiment de el paper actiu dels ciutadans amb interessos comuns, amb una visió local i global. L'objectiu principal a desenvolupar en la ponència és la conceptualització i aproximació al voltant dels urban center i el seu estat actual, prenent com a referència el cas de Bolonya, Barcelona i Boston, a més d'establir la relació actual entre el presencial i el digital a la participació ciutadana.S'ha recopilat informació documental sobre els UC, fent èmfasi en el paper que tenen aquests en la participació activa i directa dels ciutadans, que ens permet entendre el fenomen i les seves variants i les possibilitats que poden resultar de la seva aplicació en les esferes de la participació ciutadana. A més d'això, per poder aprofundir més en la implementació d'aquesta participació, es planteja una metodologia que permeti determinar les estratègies necessàries per a això, amb el suport dels col·lectius implicats en aquest procés i l'ús de les noves plataformes i mitjans digitals. Aquesta metodologia es divideix en tres fases, que van des del diagnòstic actual, fins a la generació col·lectiva de propostes; aquestes dades seran obtinguts i processats amb plataformes d'enquestes i participació, a més de taules de treball presencials.A l'analitzar els resultats, ens podem adonar de la poca divulgació que ha tingut aquest tipus de mecanisme de participació ciutadana, aconseguint la seva major difusió i posada en pràctica a Itàlia, sent el UC de Bolonya el punt de referència. Un cas interessant és el de Boston, el qual està en la transició d'un centre a una xarxa de centres, el que permet l'intercanvi d'experiències, plantejar problemes i solucions comuns i satisfer les necessitats específiques i generals de la ciutat i els seus ciutadans. En el cas de Barcelona, s'està implementant un UC on es fomenta la innovació urbana en els àmbits social, urbanístic, econòmic i tecnològic. Aquestes bones pràctiques, tot i que necessiten expandir-se i renovar-se, poden servir com a plataforma per a la creació d'una xarxa de forma territorialment descentralitzada de punts de referència de participació ciutadana i de pràctiques col·lectives urbanes. A partir d'això, és important seguir tres línies: transformar els ja existents, incloent als ciutadans no només com a espectadors, sinó com a agents actius en la conformació de la ciutat, a través de tallers, seminaris, debats, plataformes digitals, documentació, centres d'exposició i taules de treballs, de la mà de les noves tecnologies de cara a l'usuari-ciutadà; crear una xarxa més àmplia d'UC, interconnectades unes amb les altres, per intercanviar experiències i bones pràctiques, i crear eines o recolzar-nos en les ja existents, per a una participació en temps real, més transparent i accessible. Això suposa major cobertura i informació dels processos actuals de participació. In recent years the need to implement a new participatory democracy in urban affairs has been ratified, where citizens manage, inform, reflect and propose solutions to the current and future problems of cities. Urban Centers or urban innovation centers are emerging as tools for the construction of collaborative urban policies by strengthening the active role of citizens with common interests, with a local and global vision. The main objective to develop in the paper is the conceptualization and approach around the urban center and its current state, taking as a reference the case of Bologna, Barcelona and Boston, in addition to establishing the current relationship between the face-to-face and the digital in the citizen participation.Documentary information on the UC has been collected emphasizing their role in the active and direct participation of citizens, which allows us to understand the phenomenon and its variants and the possibilities that may result from its application in the areas of participation Citizen In addition to this, to be able to deepen more in the implementation of this participation, a methodology is proposed that allows determining the necessary strategies for this, with the support of the groups involved in this process and the use of the new platforms and digital media. This methodology is divided into three phases, ranging from the current diagnosis, to the collective generation of proposals; these data will be obtained and processed with survey and participation platforms, as well as face-to-face work tables.When analyzing the results, we can notice the little dissemination that this type of citizen participation mechanism has had, reaching its greater dissemination and implementation in Italy, the UC of Bologna being the reference point. An interesting case is that of Boston, which is in the transition from a center to a network of centers, allowing the exchange of experiences, raising common problems and solutions and meeting the specific and general needs of the city and its citizens. In the case of Barcelona, a UC is being implemented where urban innovation is promoted in the social, urban, economic and technological fields. These good practices, although they need to be expanded and renewed, can serve as a platform for the creation of a territorially decentralized network of citizen participation and urban collective practices benchmarks. From this, it is important to follow three lines: transform existing ones, including citizens not only as spectators, but as active agents in the shaping of the city, through workshops, seminars, debates, digital platforms, documentation, exhibition centers and work tables, hand in hand with new technologies for the user-citizen; create a wider network of UC, interconnected with each other, to exchange experiences and good practices, and create tools or rely on existing ones, for a real-time, more transparent and accessible participation. This means greater coverage and information on the current participation processes.

El actual modelo urbano basado en el consumo excesivo de recursos, es un sistema totalmente insostenible, marcado por un crecimiento incontrolado de los sistemas urbanos y de su población y un uso exorbitante de recursos no renovables, lo que genera contaminación y residuos. Esta realidad hace necesario, establecer estrategias y políticas con criterios medioambientales para cambiar este modelo actual por un modelo sostenible, porque de lo contrario, no hay futuro para las nuevas generaciones.La presente comunicación pretende establecer criterios comunes para la evaluación de la sostenibilidad en distintos ámbitos urbanos. Se basa en la recopilación de información documental para analizar el estado actual de las ciudades. Se realizará un análisis de los principales indicadores existentes a escala urbana y también herramientas de evaluación vigentes en la actualidad, describiendo su metodología/etapas y criterios de evaluación. Una vez hecho este análisis se procederá a establecer criterios generales para cada uno de los ámbitos de aplicación de las herramientas analizadas, de acuerdo a los que ya contemplan éstas y las que deberían contemplar, de esta manera obtenemos una matriz con los principales indicadores según el ámbito y la dimensión.Al analizar todos los aspectos que confluyen en la conformación de una ciudad sostenible, queda claro que para lograr los objetivos de sostenibilidad se requiere un compromiso colectivo, ya que intervienen una serie de variables que en sí mismas involucran otras líneas de estudio, por lo que resultan ser complejos en sí mismos. Aunque existen objetivos, indicadores, criterios, normativas y herramientas, no todos los gestores de la ciudad comprenden la importancia de incluir en sus proyectos criterios medioambientales y que, para lograr una gestión de la ciudad de manera eficiente, es necesario entenderla como un todo, desde una perspectiva local, como un escenario donde confluye una complejidad de factores y lo más importante, donde vivimos todos.El camino hacia la consecución de estos objetivos no es fácil y está lleno de obstáculos, pero es la única vía para que las futuras generaciones puedan tener un futuro. En este ámbito, se deben fortalecer las herramientas existentes, para que sean más asequibles a todos y los mecanismos de participación ciudadana, para que todos hagamos ciudad. Si los ciudadanos no entienden la ciudad como su responsabilidad, no tendrá sentido ninguna estrategia urbana, ya que no perdurará en el tiempo. Son muchas las vías para lograr una ciudad sostenible, lo importante es entenderlas y aplicarlas de acuerdo a nuestra realidad. L'actual model urbà basat en el consum excessiu de recursos, és un sistema totalment insostenible, marcat per un creixement incontrolat dels sistemes urbans i de la seva població i un ús exorbitant de recursos no renovables, el que genera contaminació i residus. Aquesta realitat fa necessari, establir estratègies i polítiques amb criteris mediambientals per a canviar aquest model actual per un model sostenible, perquè en cas contrari, no hi ha futur per a les noves generacions.La present comunicació pretén establir criteris comuns per a l'avaluació de la sostenibilitat en diferents àmbits urbans. Es basa en la recopilació d'informació documental per analitzar l'estat actual de les ciutats. Es realitzarà una anàlisi dels principals indicadors existents a escala urbana i també eines d'avaluació vigents en l'actualitat, descrivint la seva metodologia / etapes i criteris d'avaluació. Un cop fet aquest anàlisi es procedirà a establir criteris generals per a cada un dels àmbits d'aplicació de les eines analitzades, d'acord amb els que ja contemplen aquestes i les que haurien de contemplar, d'aquesta manera obtenim una matriu amb els principals indicadors segons el àmbit i la dimensió.A l'analitzar tots els aspectes que conflueixen en la conformació d'una ciutat sostenible, queda clar que per aconseguir els objectius de sostenibilitat es requereix un compromís col·lectiu, ja que intervenen una sèrie de variables que en si mateixes involucren altres línies d'estudi, de manera que resulten ser complexos en si mateixos. Encara que hi ha objectius, indicadors, criteris, normatives i eines, no tots els gestors de la ciutat comprenen la importància d'incloure en els seus projectes criteris mediambientals i que, per aconseguir una gestió de la ciutat de manera eficient, cal entendre-la com un tot, des d'una perspectiva local, com un escenari on conflueix una complexitat de factors i el més important, on vivim tots.El camí cap a la consecució d'aquests objectius no és fàcil i està ple d'obstacles, però és l'única via perquè les futures generacions puguin tenir un futur. En aquest àmbit, s'han d'enfortir les eines existents, perquè siguin més assequibles a tots i els mecanismes de participació ciutadana, perquè tots fem ciutat. Si els ciutadans no entenen la ciutat com la seva responsabilitat, no tindrà sentit cap estratègia urbana, ja que no perdurarà en el temps. Són moltes les vies per aconseguir una ciutat sostenible, l'important és entendre-les i aplicar-les d'acord a la nostra realitat. The current urban model based on the excessive consumption of resources, is a totally unsustainable system, marked by an uncontrolled growth of urban systems and its population and an exorbitant use of non-renewable resources, which generates pollution and waste. This reality makes it necessary to establish strategies and policies with environmental criteria to change this current model for a sustainable model, because otherwise, there is no future for new generations.This communication aims to establish common criteria for the evaluation of sustainability in different urban areas. It is based on the collection of documentary information to analyze the current state of cities. An analysis of the main existing indicators at urban level and also current evaluation tools will be carried out, describing their methodology / stages and evaluation criteria. Once this analysis is done, general criteria will be established for each of the areas of application of the analyzed tools, according to those already contemplated and those that should be contemplated, in this way we obtain a matrix with the main indicators according to the scope and dimension.When analyzing all the aspects that converge in the conformation of a sustainable city, it is clear that to achieve the objectives of sustainability a collective commitment is required, since a series of variables that in themselves involve other lines of study are involved, so They turn out to be complex in themselves. Although there are objectives, indicators, criteria, regulations and tools, not all city managers understand the importance of including environmental criteria in their projects and that, to achieve efficient city management, it is necessary to understand it as a whole, from a local perspective, as a scenario where complexity of factors converges and most importantly, where we all live.The road to achieving these goals is not easy and full of obstacles, but it is the only way for future generations to have a future. In this area, existing tools should be strengthened, so that they are more accessible to all and citizen participation mechanisms so that we all make a city. If citizens do not understand the city as their responsibility, no urban strategy will make sense, since it will not last over time. There are many ways to achieve a sustainable city, the important thing is to understand and apply them according to our reality.