Resumen: El presente artículo pretende ahondar en el estudio del proceso de articulación de aquellas redes sociales que se tejieron en los suburbios y barrios populares de las principales ciudades españolas durante la dictadura franquista y que acabaron desembocando en la construcción de un potente movimiento vecinal. Se intentará arrojar luz sobre aquellos grupos de mujeres que, contrariamente a su evidente protagonismo en el proceso de autoorganización y movilización vecinal, menos atención han recibido por parte de la historiografía que se ha acercado a los movimientos sociales urbanos. Por último, se intentarán plantear algunas de las problemáticas asociadas a la participación femenina en el movimiento vecinal desde una perspectiva de género y con una mínima atención a la categoría juventud. Abstract: This article aims to delve into the study of the process of articulation of those social networks that were hatched in the popular neighborhoods of the main Spanish cities during the Francoist dictatorship and that eventually led to the construction of a powerful neighborhood movement. It will try to shed

És un fet objectiu que en els darrers anys l'estudi dels moviments socials ha guanyat terreny en el camp de la historiografia sobre el franquisme. Però també ho és que aquest s'ha produït sobre camins ja transitats com és el de la història del moviment obrer. Resulta també un altre fet innegable, tot i les recerques recents, que altres moviments socials que batallaren contra el franquisme han tingut molta menys ascendència entre vells i nous investigadors. Però en aquesta relació, si el moviment estudiantil compta amb interessants novetats en la recerca i es pot considerar convenientment inserit en les monografies sobre l'època, el moviment veïnal continua essent el fill pobre dels moviments socials durant la dictadura. Transició, canvi polític: sobre els protagonismesEl moviment veïnal continua apareixent, en la majoria de casos, com la comparsa d'obligada referència en la llarga enumeració dels actors socials que participaren de l'antifranquisme. Però poc més, perquè, de fet, encara no podem parlar d'una correcta inserció de les noves investigacions en els relats sobre el franquisme i l'antifranquisme i, en darrera instància, sobre el procés de transició. Quan se li dóna cert protagonisme, aquest sol aparèixer seguint vells esquemes que el situen en el camp de l'aprenentatge de la llibertat, fixant la seva actuació en el temps curt del canvi polític, subordinat als agents polítics i socials rellevants -partits i sindicats-, i plantejant relats edulcorats i reduccionistes sobre el seu paper.De fet, és lògic que així sigui en la mesura que una part de la historiografia sobre aquest temps històric continua dominada per interpretaci-