iii AgraïmentsXicotetes decisions, aparentment intranscendents, acaben marcant una vida. En la meua, una d'aquestes decisions fou entrar al despatx de Julio un 15 de juliol de 2010.Simplement buscava informació per a fer un projecte final de carrera i poc més que vaig eixir amb un doctorat planificat.En primer lloc aquesta tesi té molt que agrair a Julio i Salva. Per confiar en mi en aquelles primeres reunions de 2010 quan no era més que un estudiant d'enginyeria informàtica.Per tot el que m'han ensenyat sobre l'arquitectura de computadors i la investigació. I per tot el treball intensíssim que ha portat aquesta tesi i, principalment, les publicacions en les que es basa. Moltes hores extres de treball repartides entre nits, caps de setmana i vacances.És una obvietat que sense ells aquesta tesi no existiria.En segon lloc vuic agrair la col·laboració a la resta de professors que han contribuït al desenvolupament d'aquesta tesi. A José Duato, per la seva col·laboració en part dels articles, així com per ajudar-nos a obtenir la beca amb la que he realitzat aquest doctorat. A Stijn Eyerman, per l'acollida tan bona que vaig tenir en la Ghent University, així com per la seva enorme contribució en la publicació més important d'aquesta tesi. I a Lieven Eeckhout, pels seus precisos comentaris i col·laboració en part del treball realitzat.A continuació vuic agrair a tots els companys que he tingut durant el desenvolupament de la tesi al grup d'arquitectures paral·leles, destacant aquells amb els que he compartit més dinars i debats. Amb un ambient de treball tan bo es rendeix molt millor. També agrair als companys de la Ghent University que em feren sentir com a casa.Perúltim, però no menys important, a la meua família pel suport que m'han donat. En especial a ma mare, per exigir sempre arribar un poquet més lluny, i a la qui segurament també he d'agrair-li totes les hores que va dedicar als meus estudis quan jo era ben menut. A la meua novia Amparo, per recolzar-me sempre (incloent les dos estades a Ghent), així com per aguantar-me en els moment de major estrés, on ha sigut complicat separar recerca i vida. I finalment als meus amics, que sense saber-ho han contribuït a que puga desconnectar el cap de setmana i començar cada dilluns amb forces.v