The case of Catalonia has often been pointed out as a case of success in the field of language policy, based on the improvement in its legal situation, the increase in the number of people who know it, and the extension of its use in certain fields. To contribute to a complete evaluation of the current language policy model in Catalonia, this article assesses the evolution of the first languages of the population over the last fifteen years. The study shows that during this period, despite some oscillations, Catalan has remained in stable numbers of L1 speakers in absolute terms, thanks essentially to very strong patterns of intergenerational transmission in both linguistically homogeneous and mixed couples. However, significant immigration during this period has substantially increased the weight of other languages and, to a lesser degree, Castilian, so that in relative terms Catalan has been reduced as a first language between 2003 and 2018.

La recerca demolingüística: estat de la qüestió i futur Natxo Sorolla (2017) Llengua, Societat i Comunicació, núm. 15

R e s u m : L'article revisa les novetats que aporten a la demolingüística les noves dades massives disponibles amb la proliferació d'Internet, i sobretot de les plataformes digitals de xarxes socials. Explora els avantatges i inconvenients d'aquesta nova font de dades. Es revisen treballs desenvolupats sobre l'ús de les llengües en SMS, correus electrònics, xats, fòrums, blocs, Wikipedia o Facebook, i es posa especial atenció en Twitter. L'anàlisi sociolingüística de les dades massives es dirigeix a les tries lingüístiques, un objectiu propi de la demolingüística, però també a l'anàlisi més estrictament lingüística, com l'anàlisi de sentiment, el variacionisme o la dialectologia. Entre les possibilitats d'expansió de la demolingüística en dades massives es destaquen les possibilitats de l'anàlisi de les interaccions socials. M o t s c l a u : demolingüística, Internet, dades massives, xarxes socials, Twitter, sociolingüística catalana Demolingüística, Internet y macro datos R e s u m e n : El artículo revisa las novedades que aportan a la sociolingüística los nuevos macro datos disponibles con la proliferación de Internet y, sobretodo, de las plataformas digitales de redes sociales. Explora las ventajas y los inconvenientes de esta nueva fuente de datos. Se revisan los trabajos desarrollados sobre el uso de las lenguas en SMS, correos electrónicos, chats, fórums, blogs, Wikipedia i Facebook, y se pone especial atención en Twitter. El análisis sociolingüístico de los macro datos se dirige hacia las elecciones lingüísticas, como el análisis de sentimiento, variacionismo o la dialectología. Entre las posibilidades de expansión de la demolingüística en macro datos se destacan las posibilidades de análisis de las interacciones sociales.