En el context de les anomenades conflictivitats (post)nacionals apareix el repte de configurar un model de ciutadania que incorpori l'eix del reconeixement en interacció amb la igualtat. El model intercultural és el marc en què s'està donat aquesta reflexió actualment. L'article proposa una introducció a les tesis que sustenten la idea de la ciutadania intercultural dins del paradigma republicanista. En segon lloc, planteja una anàlisi crítica de dos dels elements que proposa el model intercultural: el contacte interpersonal i l’espai públic. En tercer lloc, s'exposen diverses demandes de reconeixement dels col·lectius minoritzats en origen a Catalunya. I en darrer lloc, es mostra la distància entre els arguments que sostenen la teoria intercultural i les demandes exposades. L'article revisa el debat de ciutadania introduint la perspectiva de les dominacions i les formes de despossessió estructurals de la societat, i proposa la reconceptualització de les polítiques de reconeixement com a estratègia per a la igualtat real i la justícia global.