Background Alzheimer's disease (AD) is a complex disease that shares clinical features with other dementias. It is important to establish a specific and reliable diagnosis. Nowadays, AD diagnosis is based on cerebrospinal fluid (CSF) biomarkers. However, the corresponding cut‐offs differ amongst studies. This study aims to evaluate the CSF biomarkers in the AD differential diagnosis. Methods Clinical relevant biomarkers (amyloid β42 (Aβ42), t‐Tau, p‐Tau, amyloid β40 (Aβ40), neurofilament light chain (NfL)) were determined in CSF samples from participants classified as AD (n = 124) and non‐AD (n = 148) patients from the Neurology Unit. They were included and evaluated consecutively (August 2018–October 2020). The clinical utility of these biomarkers was evaluated by AUC‐ROC curves and the corresponding cut‐off points were defined. Results The results showed satisfactory accuracy (AUC‐ROC 0.91 for Aβ42, 0.890 for t‐Tau and 0.933 for p‐Tau); whilst Aβ40 and NfL did not show good discriminatory capacity (AUC‐ROC 0.557 and 0.738, respectively). The ratios Aβ42/Aβ40 and t‐Tau/Aβ42 improved the diagnosis indices of each individual biomarker, with AUC‐ROC of 0.980 and 0.971, respectively. Also, elevated levels of NfL were found in the frontotemporal dementia group compared with the other participant groups. Conclusions The ratio Aβ42/Aβ40 showed the highest discriminating capacity between AD and non‐AD patients and might be useful in clinical practice. Regarding NfL, it is not a specific biomarker for AD; however, it might be helpful for the differential diagnosis of frontotemporal dementia. Nevertheless, further analysis in an external cohort is required in order to validate these results.

No abstract

El complejo alfarero de Tritium Magallum fue, junto con Andújar, uno de los centros peninsulares más importantes de elaboración de terra sigillata hispánica en época romana. En este trabajo se lleva a cabo el estudio de un vertedero localizado en una zona periurbana del noroeste del núcleo urbano tritiense. Este vertedero ha proporcionado niveles con materiales altoimperiales, siendo muy escasas las evidencias tardías. Este yacimiento ha aportado además de moldes para la elaboración de terra sigillata hispánica, plantillas, accesorios de horno, carretes de alfar, ajustadores, pirámide termométrica y un instrumento metálico de alfarero, un estilete. En el vertedero se han podido constatar  gran cantidad de fragmentos de terra sigillata hispánica decorada, se trata de piezas pasadas de cocción, con el barniz alterado, que presentan coloraciones que varían del ocre al marrón y gris/negro. En el presente estudio analizamos los diferentes tipos de punzones sobre terra sigillata hispánica que ha proporcionado el vertedero.

L’objectiu de la recerca va ser elaborar i experimentar una metodologia que facilités l’adquisició i l’expressió oral d’una nova llengua a grups d’infants de 8 mesos a 2-3 anys, amb diversitat lingüística. La metodologia és el resultat de la reflexió i consens entre tots els mestres que hi van participar. La selecció i adaptació de paraules, frases, expressions... i les il·lustracions de les imatges es basen en el consens dels mestres que, segons la seva experiència, podien facilitar l’adquisició de la llengua oral. Vam aplicar bàsicament aquests criteris: adequar-nos a la diversitat lingüística i la competència comunicativa dels infants; i tenir una actitud individual de responsabilitat lingüística. Significava dominar el relat i pronunciar correctament les paraules amb els trets fonètics distintius que les caracteritzaven. Així els infants podien entendre el significat de les paraules i gaudir utilitzant cada paraula nova. Els resultats obtinguts demostren que el mestre és el model de parla per als infants en l’etapa prelingüística, que els ha d’acompanyar i motivar en el procés d’aprenentatge i adquisició d’una llengua. En la recerca, vam comprovar que la narració d’una llegenda ofereix experiències narratives que motiven l’adquisició d’una nova llengua i la cultura d’un país.

En este artículo estudiamos un posible alfar de terra sigillata en Vareia (Varea, Logroño, Rioja). Su existencia parece atestiguada por el hallazgo de una "prueba" de alfarero, unos accesorios de horno (carretes) y algunos moldes para la fabricación de terra sigillata. Asimismo estudiamos brevemente los motivos decorativos de dichos moldes.