No abstract

ResumenSe realizó un estudio trasversal, ex post-facto, en el municipio de Durango, Durango, México. La unidad de análisis estuvo constituida por 120 mujeres casadas o unidas, que desempeñaban trabajo asalariado y vivían violencia conyugal. El propósito central fue indagar en qué forma repercute la violencia conyugal en su productividad. La productividad incluyó el estudio de nueve variables dependientes: salud reportada, salud objetiva, estrés, número de incapacidades laborales, número de horas trabajadas por semana, ausentismo, motivación, satisfacción laboral y permanencia en el empleo. Se consideraron cuatro tipos de violencia conyugal como variables independientes: violencia conyugal física, sexual, emocional y económica. Se observó que la violencia conyugal emocional y la sexual son los dos tipos de violencia que más se asocian a elementos contraproductivos y/o los predicen. Palabras claves. Violencia doméstica, productividad, género.

<div><p>El concepte de família refereix a una construcció social institucionalitzada, que ha estat abordada des de diferents perspectives, deixant entreveure la seva relació directa amb la satisfacció de les necessitats humanes, el desenvolupament, la cura, les unions o relacions, la producció i reproducció i l'ordre social. Sent la sexualitat, la genealogia, el poder i la ciutadania la base de la seva construcció s'identifiquen diferents tipologies de famílies (Montaño, 2007; Therborn, 2007; Robles &amp; Di Ies, 2012). Les quals han centrat tradicionalment gran part de l'acció professional del Treball Social.</p><p>Tenint en consideració els Serveis Socials Comunitaris Bàsics del context gallec de la província d'Ourense es planteja una investigació qualitativa a través de la Teoria fonamentada i mitjançant un procés de categorització emergent amb l'objectiu d'identificar la percepció que tenen 7 sobre la família, el context gallec i la família que acudeix a les seves dependències. Així com analitzar si es produeixen diferències en relació amb l'àmbit rural i urbà.</p></div><span>Els resultats evidencien una gran influència del discurs sociològic i jurídic, així com del model sistèmic, en els professionals. Així mateix s'evidencia que hi ha una gran pluralitat de famílies tant a Galícia com en els Serveis Socials. Així mateix es denota un clar discurs tradicional, moralista, heteronormatiu i identificatiu amb la seva funció protectora (cures), especialment en l'àmbit rural. És per això que es considera necessari proposar mesures formatives i preventives per promoure una visió més holística i plural de la família.</span>

No abstract