Hot Wire Chemical Vapor Deposition (HW-CVD) is one of the most promising techniques for depositing the intrinsic microcrystalline silicon layer for the production of micro-morph solar cells. However, the silicide formation at the colder ends of the tungsten wire drastically reduces the lifetime of the catalyzer, thus limiting its industrial exploitation. A simple but interesting strategy to decrease the silicide formation is to hide the electrical contacts of the catalyzer in a long narrow cavity which reduces the probability of the silane molecules to reach the colder ends of the wire. In this paper, the working mechanism of the cavity is elucidated. Measurements of the thickness profile of the silicon deposited in the internal walls of the cavity have been compared with those predicted using a simple diffusion model based on the assumption of Knudsen flow. A lifetime study of the 2 protected and unprotected wires has been carried out. The different mechanisms which determine the deterioration of the catalyzer have been identified and discussed.

No abstract

L’objecte d’aquest estudi és donar visibilitat a alguns aspectes (docents, polítics i socials) de la vida de Maria Rosa Borràs, filòsofa, comunista, pacifista i feminista. El marc cronològic en el que transcorre el relat comença en els anys trenta del segle vint i finalitza a la primera dècada del vint-i-u. Des d’un punt de vista metodològic, el treball es basa fonamentalment en fonts orals, metodologia que va permetre realitzar una llarga entrevista a Borràs (realitzada per Xavier Domènech entre el 08/02/00 i 14/03/00 amb una duració aproximada de nou hores i quaranta minuts, dipositada à l’Arxiu Històric dela CONC) . També s’han recollit els records del seu espòs, Antoni Montserrat, coneixedor de la seva obra escrita, especialment en matèria d'educació. Utilitzant aquesta eina metodològica per a endinsar-se en el segle vint, el resultat ha permès submergir-nos en els esdeveniments polítics i socials més rellevants succeïts durant aquest llarg període, per mitjà de l’evocació de la protagonista, que els va viure en primera persona. Malgrat que la metodologia basada en fonts orals té el problema que la memòria personal tendeix a ser selectiva i pot portar a enganys -de vegades, el que la persona recorda no és pas exactament el que va passar- la consulta de bibliografia sobre el segle vint ha permès verificar l’exactitud dels fets històrics citats.